Sis persones han estat denunciades a la Val d’Aran per diverses accions de caça furtiva, en un dispositiu especial i coordinats entre membres dels Agents de Medi Ambient del Conselh Generau i del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat. Tres dels caçadors denunciats són de l’Aran mateix, mentre que dos provenien de Ciudad Real i un de València.
Segons la investigació, tots ells caçaven amb “un modus operandi molt professional”, fet que ha requerit llargs i complexos seguiments. A més a més, es va comprovar que facilitaven el guiatge i la logística a d’altres persones d’arreu de l’Estat perquè també poguessin fer caça furtiva a la vall. En un dels seguiments, ara fa dues setmanes, es va denunciar dos caçadors que havien abatut un cérvol i una femella d’isard. Al cap d’uns dies es va fer el mateix amb els altres quatre després de localitzar dos caps d’isard. El grup va ser interceptat a la Val de Toran i a la zona de Sallent.
De fet, feia anys que el grup era investigat per sospites de caça il·legal, atès que se’ls atribueix la caça d’almenys 21 isards i 3 cérvols des de 2017 a la Val d’Aran. En tots dos operatius s’han confiscat les peces, les armes i diversos elements utilitzats habitualment per a la caça furtiva, com són prismàtics, visors tèrmics i altres instruments.
Accions del Conselh i les societats de caça per a combatre el furtivisme
El Conselh Generau d’Aran treballa conjuntament amb les societats de caça i pesca per a “la conservació i la gestió sostenible de l’activitat cinegètica”. Aquestes entitats han demanat en diverses ocasions un major control de les males pràctiques, mentre que el Conselh reitera “la importància que tots els actors implicats col·laborin activament en la detecció i denúncia d’aquestes conductes” per a garantir “una caça responsable i respectuosa amb la fauna”.
El Tribunal Suprem estableix que el furtivisme pot constituir delicte encara que no s’arribi a capturar cap peça, només pel fet d’exercir l’activitat cinegètica sense autorització. Segons la normativa vigent, aquests fets poden comportar sancions d’entre 3.001 € i, en els casos més greus, 120.000 €. A més a més, les persones denunciades poden ser expulsades temporalment de la societat de caça corresponent i perdre la llicència fins a cinc anys, cosa que els impediria caçar a tot Catalunya durant aquest període.