Segons la pròpia Seguretat Social d’Espanya, «l’edat ordinària de jubilació es pot rebaixar o anticipar en aquells grups o activitats professionals, la feina dels quals sigui excepcionalment penosa, perillosa, tòxica o insalubre i que registra unes taxes elevades de morbiditat o mortalitat, sempre que els treballadors afectats acreditin el mínim d’activitat que s’estableix en la seva respectiva professió o treball, es troben en situació d’alta o assimilada a la d’alta i compleixin la resta de requisits».
Crec que l’ordenament legal a Andorra, per mitjà de coeficients reductors, hauria de contemplar fer extensiu el dret a la pensió de vellesa anticipada a tots els afiliats a la CASS que exerceixen treballs o professions perilloses i reuneixen les condicions exigides, no solament a aquells que pertanyen a un cos especial o són funcionaris, com succeeix ara. Altrament s’estaria creant un greuge comparatiu, com pot ser l’aportació pública per part de Govern al fons privat de pensions del que gaudeixen els funcionaris, com igual passa amb altres avantatges socials, no recolzats per llei, aconseguits pel funcionariat, els quals per sentència judicial han quedat consolidats com a drets adquirits.