Per circumstàncies ben diverses, són fases difícils de la nostra vida, que travessa una persona, en les quals solem patir abatiment, desànim, pèrdua de gana, fins i tot depressió, si la persona tarda en posar-se en mans de professionals i, gairebé, és al fons del pou sense poder-ne sortir.
Trobo normal voler superar les crisis sense ajuda externa, però, si la situació es dilata en el temps crec que s’ha de cercar ajuda externa car les crisis són complicades de gestionar. Cap allà els 40 anys o abans, podem patir una crisi existencial, que es pot definir com un sentiment d’infelicitat davant la incertesa sobre qui, què som, què fem i per què. Ens produeix decepció i ens preocupa, però ens permet introduir canvis importants a les nostres vides.
Una crisi bastant estesa és la matrimonial o de parella que, com qualsevol altra, en major o menor grau, provoca un xoc emocional que hem de saber gestionar acuradament si volem sortir airosos de l’atzucac en què ens trobem, on està en joc quelcom tan important com la convivència.
Es tracta, crec jo, de reconèixer cada emoció que sentim, com se’ns mostren les idees, quins pensaments les acompanyen i quina és la nostra manera de gestionar-ho. Hem de saber analitzar objectivament què passa, sobretot veure si és real o imaginari, abans de cercar possibles solucions.
Per tal finalitat cal emprar tots els nostres recursos interns, com poden ser les habilitats i les capacitats per a fer front a les situacions de crisi, mostrant-nos organitzats, creatius i responsables. Els recursos interns els podem explorar, aplicar o modificar a voluntat,
Si bé la família i els amics poden ser útils en les nostres crisis, amb llur suport moral i/o econòmic, penso que no es pot allargar en el temps car poden ser perjudicials, en mantenir el problema sense donar-hi solució definitiva, que deixi enrere la crisi i l’enrenou que comporta.
Una crisi et posa davant de les nostres pors internes. Crec que hem de saber identificar les reals i bandejar les infundades, en lloc de fugir de la realitat o altres estratagemes que bona part de les vegades utilitzem per a protegir-nos, posant el cap sota l’ala.