Sóc dels que estan convençuts de que cada un de nosaltres té un concepte de la felicitat diferent, original això sí, però subjectiu, premissa que fa gairebé impossible trobar què entén com a tal el comú dels mortals, sense caure en els tòpics de sempre, com pot ser el que la defineix com absència de dolor.
Per a mi, cal cercar-la dins de nosaltres mateixos i no fora. Al meu parer, rau en la capacitat que tinguem d’acceptar de bon grat allò que la vida en cada moment ens presenta i que no està al nostre abast poder-ho canviar si volguéssim.
Sigmud Freud deia que “si vols poder suportar la vida, has d’estar disposat a acceptar la mort”. Afirmava també que “quan un no té allò que vol, un ha d’estimar el que un té”, convidant-nos a ser conformistes, com una manera d’experimentar el goig de viure.
De les coses que portem posades, la voluntat i l’actitud crec que són de les més essencials, perquè, mitjançant aquestes eines, podem intentar aconseguir els nostres somnis i aprendre dels nostres errors, per a no repetir-los. Il·lusionar-nos en les coses que fem penso que fa possible trobar una raó més a la nostra existència, ens estalvia dolor i ens permet gaudir de plaer.
Davant les adversitats, contra les que ben poca cosa o res podem fer, opino que s’escau molt bé adoptar una actitud d’integritat, evitant caure en la defallença. No serveix plànyer-se i baixar el cap, preguntant-se per què m’ha passat a mi i no a una altra persona.
Cada cop que ensopeguem ens hauríem d’alçar amb esperit i forces renovades. Com l’au Fènix de la mitologia grega, ens cal tornar a néixer de les nostres cendres.