Amb el llibre ‘Tota una vida per recordar‘, l’escriptora Núria Pradas (Barcelona, 1 de setembre de 1954) ha guanyat la quarantena edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (2020). L’obra té com a protagonista Sophie Simmons, una jove animadora de dibuixos que obté una beca per a treballar en els estudis cinematogràfics de Disney.
En primer lloc, enhorabona! Com valores haver estat guardonada amb aquest premi destacat?
És un honor i un orgull. Per a mi, vull pensar-ho així, no és un premi a una novel·la (tot i que també ho és) sinó a una trajectòria que va començar fa més de vint anys enrere.
Per què vas decidir centrar l’obra en un personatge tan interessant com la Sophie?
Tenia clar que en aquesta novel·la parlaria de la lluita de les dones per convertir-se en animadores. És una lluita real, un camí que van començar a obrir dones artistes als anys 30 i 40. La Sophie és una d’elles.
Curiosament, et vas inspirar en la vida de dues animadores reals.
Sí, en la trajectòria professional de la Mary Blair i la Reta Scott. Totes dues van treballar durant una època de la seva vida a Disney Studios i m’he basat en la feina que hi van fer per crear el personatge de la Sophie.
A més, l’acció es desenvolupa entre la creació de ‘La Blancaneu i els set nans’ (1937) i l’estrena de ‘Dumbo’ (1941).
Em van venir molt bé aquestes dues pel·lícules. A ‘Blancaneu’ veiem l’eclosió de Disney Studios. És el primer llargmetratge animat i obre un món de possibilitats. ‘Dumbo’ s’estrena en plena vaga, quan el creixement de l’empresa és un fet, i els animadors reivindiquen els seus drets laborals. Dues pel·lícules d’èxit, però que signifiquen moments molt diferents a Disney.
Què comparteixen els teus llibres per al públic adult amb les teves obres infantils i juvenils?
La literatura. Les ganes d’escriure per damunt de tot i un enorme respecte cap als lectors, sigui quina sigui la seva edat.
Com vas descobrir, ja ben entrats els trenta anys, que volies ser escriptora?
De fet, va ser escrivint. Primer obres de teatre. Després novel·les juvenils. I, de mica en mica, va anar creixent aquesta passió que cada dia que passa es fa més i més gran.
És curiós descobrir que va ser l’art dramàtic el que et va introduir en el món literari.
Sempre he estat molt vinculada al teatre amateur i escolar. Abans d’escriure, he fet teatre. És ara que escric i que, com això m’ocupa tot el temps, no puc fer res més.
Per què manifestes que escriure et fa sentir lliure?
Perquè em deslliura de tot el que m’envolta (bo i dolent). M’hi aboco de tal manera que em sento totalment lliure per crear, per viure altres vides.
Cap a quins nous indrets literaris ens portarà la teva imaginació?
Ara per ara, no puc ni pensar-hi. Estic abocada a la promoció de ‘Tota una vida per recordar’. Suposo que cap a l’estiu podré començar a pensar en cap on aniran els trets.
Per Ramon Texidó
