Aquest any la Diada de Meritxell ha constituït una doble celebració i, alhora, ens ha fet una nova aportació; el llibre de l’historiador Jordi Guillamet que s’ha presentat en els dos dies següents a la Diada de la Patrona i amb el títol “Del Consell de la Terra al Consell General”. La festa de la Verge de Meritxell, va ser una jornada esplèndida per a tots els andorrans ja que a part de les lectures habituals, com la Lectura de la Carta de Sant Pau, es va llegir un fragment de la Bíblia del profeta Miquees (727 – 696 aC).
Val a dir que el profeta Miquees pertany a l’Antic Testament, però està mencionat al text del Nou Testament per part de Mateu on fa referència al lloc de naixement del Messies.
L’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Monsenyor Joan-Enric Vives i Sicília, en la seva homilia, també ens va parlar de la col·lecció de Bíblies que guarda el Santuari de Meritxell, declarat Basílica l’any 2014 pel Papa Francesc, tal com consta en la següent inscripció. Des d’aquesta data hom va poder constatar la presència a l’interior del temple del tintinacle amb les campanes al costat de la bandera vaticana.
Monsenyor Joan-Enric Vives, a part del seu reconeixement a tots els assistents i representants de les institucions que incloïen el delegat del copríncep francès Emmanuel Macron i l’ambaixador del Regne d’Espanya, Carles Pérez-Desoy, així com les autoritats andorranes, també va destacar la celebració del 50 aniversari de la col·locació de la primera pedra del nou Santuari, projectat per l’arquitecte Bofill, qui va saber captar els colors naturals de l’entorn, emprant el blanc i negre de la pissarra que es troba en la mateixa muntanya andorrana, on destaca la llum de Meritxell que guia a tots els andorrans als peus de la Patrona d’Andorra.
Però, sobretot, va fer esment a la gran col·lecció de Bíblies que es guarden a Meritxell, segons els experts considerada la segona col·lecció més important del món (exceptuant la col·lecció americana). L’exposició “Bíblies”, tots els anys rep moltíssimes visites per part dels fidels i també dels feligresos de les altres basíliques d’arreu, des que Meritxell es va integrar a les rutes de les basíliques catòliques del món.
Aprofitem per a recordar alguns dels llibres dedicats a Meritxell entre ells el del pare Cebrià Baraut ( 1917 – 2003), amb el títol de “Nostra Senyora de Meritxell” i l’autor del qual inicia el llibre parlant del patronatge de 1873. Una obra que es va publicar l’any 1998 amb el suport d’Aina. Aquest volum inclou la fotografia del cardenal Francesc Vidal i Barraquer (1868 – 1943), arquebisbe de Tarragona i legat pontifici que va coronar la Mare de Déu de Meritxell l’any 1921, amb l’autorització del cardenal Rafael Merry del Val (1865 – 1930), aleshores arxipreste de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
També, i a través d’Aina, mossèn Ramon Rosell va publicar les “Vivències meritxel·lianes compartides” amb dibuixos dels “Ainistes” com defineix el propi mossèn al seus alumnes i monitors.
Posteriorment va veure la llum la “Petita història de Meritxell” dedicada als infants, també escrita per mossèn Ramon Rossell amb els dibuixos de la il·lustradora Pilarín Bayés i la col·laboració del Club Internacional Inner Whell i el Cercle de les Arts i les Lletres, entre d’altres. La primera edició està datada de l’any 2015.
Seguint amb els llibres, en aquest cas en digital, arribem al gran treball d’estudi que ens acaba de presentar l’historiador Jordi Guillamet Anton, exdirector de l’Institut d’Estudis Andorrans, i que al seu dia ja ens havia fet gaudir d’un projecte compartit de “Nova aproximació a la història d’Andorra” (2009), una portada del qual, també incloem en aquest article.
El llarg procés d’estudi que l’autor ha consolidat, posa llum i noms a tots els membres del Consell General i als cònsols que han aportat la seva tasca per a construir, defensar i consolidar el país que ara tenim. L’obra de Guillamet deixa constància de totes les valuoses aportacions de les tres mil persones que han fet possible que el Coprincipat d’Andorra es mantingui independent a través dels temps, i en realitat sigui l’únic coprincipat que existeix al món. Un treball i un esforç que calia reconèixer i publicar i una tasca que ningú podia fer millor que l’historiador Jordi Guillamet i Anton, a qui em permeto felicitar i, alhora, dedicar el meu article a la seva mare, la Núria Anton (ACS) de qui tinc molta recordança d’amistat sincera.
Resumint, aquest irrepetible estudi amb moltes hores de treball intensiu, és una obra que mereixeria també la publicació negre sobre blanc perquè encara som molts que ens agrada la lectura en paper. Un llibre que mereixeria un espai preferent a la nostra biblioteca particular; perquè juntament amb els llibres que he mencionat anteriorment formen part de la nostra història col·lectiva, alhora que són com un petit tresor que ens aporta coneixement històric i identitari al mateix temps.
Text i fotos: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).