El passat mes de juliol es va donar a conèixer la Instrucció de la Congregació per al Clergat, “La conversió pastoral de la comunitat parroquial al servei de la missió evangelitzadora de l’Església”, que està cridada a ser una ajuda per a la renovació parroquial i diocesana . És una síntesi teològico-pastoral i canònica per al context eclesial actual. No conté novetats però està destinada a aclarir les disposicions de les lleis, i desenvolupar i determinar els procediments per dur-les a terme, tenint en compte l’experiència de la Congregació en el seu servei a les Esglésies particulars. Actualment, s’estan reformant estructures eclesials, tractant de reduir el pes de la burocràcia i augmentar l’eficàcia evangelitzadora de les parròquies, caminant junts en esperit de sinodalitat, i aprofundint no només en la lletra, sinó també en l’esperit del Concili Vaticà II i del Magisteri posterior. I hi ha les dificultats de molts bisbes per poder donar un pastor a cada parròquia.
Resumint els seus continguts més importants, apareix el convenciment que l’Església és un lloc per a tots i que cadascú hi ha de poder trobar el seu lloc, d’acord amb la particular vocació rebuda, per a l’edificació comuna i la missió. Per evitar problemes o derives, com la ‘clericalització’ dels laics, la ‘secularització’ del clergat, la conversió de les parròquies en ‘empreses prestadores de serveis espirituals’ o meres ‘agències de servei social’; vivències individualistes de la fe i de l’apostolat; el menyspreu de l’instint de la fe (sensus fidei) del Poble de Déu en el discerniment de les situacions i la presa de decisions; o l’oblit de la Caritat com a dimensió constitutiva de la comunitat cristiana, juntament amb l’anunci de la Paraula de Déu i la celebració dels Sagraments.
La Instrucció presta una especial atenció a la Parròquia, i a les agrupacions de parròquies -“unitats pastorals”-, i les “zones pastorals”; a la participació de diaques permanents, consagrats i laics en la cura pastoral de la parròquia, especialment quan, per escassetat de preveres, ella no disposa d’un sacerdot com a pastor propi; així com la importància de Consell d’Afers Econòmics i el Consell Pastoral, com a instàncies de comunió i coresponsabilitat en el treball pastoral. En tot hi és present la importància de la missió, “l’Església en sortida”, com a criteri-guia per a la renovació de la comunitat parroquial. Aquest principi reclama una conversió personal i pastoral, que requereix que tots els seus membres “assumeixin, en paraules del Sant Pare, el seu ésser part del poble i participar d’una identitat comuna feta de vincles socials i culturals”.
Aquesta Instrucció no ofereix indicacions massa concretes, sinó criteris generals i normes que han de ser actualitzades, en la diversitat que caracteritza la Pentecosta eclesial. En definitiva, amb aquesta Instrucció es vol oferir un instrument a les Diòcesis i a les Parròquies per motivar i posar en marxa una “conversió pastoral” amb processos de reflexió i renovació de les parròquies, on encara no han començat, i suscitar un aprofundiment, avaluació i eventual correcció dels ja iniciats. Valorant de nou la parròquia com a “cèl·lula viva del Poble de Déu, la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i de les seves filles” (Papa Francesc Ev.Gaudium 28).
