La veu del Bisbe: L’atenció en les fases crítiques i terminals de la vida

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

La Congregació per a la Doctrina de la Fe acaba de fer pública una Carta titulada “El Bon Samarità”, datada el 14 de juliol de 2020, sobre la cura de les persones en les fases crítiques i terminals de la vida. La figura del Bon Samarità que deixa el seu camí per socórrer l’home malalt (cfr. Lc 10,30-37) és la imatge de Jesucrist que troba la humanitat necessitada de salvació i té cura de les seves ferides i el seu dolor. Ell és el metge, «el testimoni fidel» (Ap 3,14), el Salvador. La Carta, aprovada pel Papa, ajuda a concretar aquest missatge i a traduir-lo en una capacitat d’acompanyament de la persona malalta en les fases terminals de la vida, de manera que se l’ajudi respectant i promovent sempre la seva dignitat, la seva crida a la santedat i, per tant, el valor suprem de la seva mateixa existència.

L’extraordinari i progressiu desenvolupament de les tecnologies biomèdiques ha fet créixer de manera exponencial les capacitats clíniques de la medicina en el diagnòstic, en la teràpia i en la cura dels pacients. L’Església mira amb esperança la investigació científica i tecnològica. No obstant això, aquests progressos reclamen una creixent i sàvia capacitat de discerniment moral per evitar l’ús desproporcionat i deshumanitzant de les tecnologies, sobretot en les fases crítiques i terminals de la vida humana. Es percep arreu la necessitat d’un aclariment moral i d’una orientació pràctica per assistir als malalts més febles en les etapes més delicades i decisives de la vida.

És una llarga Carta de 29 pàgines, amb abundants notes i diversos apartats. A manera de síntesi vegeu-ne detalladament els seus apartats:

  1. Fer-se càrrec del proïsme en el seu sofriment
  2. L’experiència vivent del Crist sofrent i l’anunci de l’esperança

III. El “cor que veu” del Samarità: la vida humana és un do sagrat i inviolable

  1. Els obstacles culturals que enfosqueixen el valor sagrat de tota vida humana
  2. L’ensenyament del Magisteri sintetitzat així:
  3. La prohibició de l’eutanàsia i el suïcidi assistit
  4. L’obligació moral d’evitar l’acarnissament terapèutic
  5. Les cures bàsiques: el deure d’alimentació i d’hidratació
  6. Les cures pal·liatives i la necessitat del seu desenvolupament
  7. El paper de la família i els “hospicis” o llocs d’atenció especialitzada als malalts terminals
  8. L’acompanyament i la cura en l’edat prenatal i pediàtrica
  9. Teràpies analgèsiques i supressió de la consciència: licitud de la sedació per tenir cura del malalt
  10. L’estat vegetatiu i l’estat de mínima consciència amb el dret a l’alimentació i a la hidratació
  11. L’objecció de consciència dels agents sanitaris i de les institucions catòliques ja que no existeix un dret a l’eutanàsia o al suïcidi assistit.
  12. L’acompanyament pastoral i el suport dels sagraments
  13. El discerniment pastoral cap a qui demana l’eutanàsia o el suïcidi assistit
  14. La reforma de el sistema educatiu i la formació dels agents sanitaris

Mirem d’aprofundir aquesta important Carta.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES