Títol: Jo ho sé fer. 1000 passos per esdevenir autònom
Escriptor/a: No especificat
Il·lustració: Hifumiyo
Fotografies: Alain Laboile
Correcció: Elena Vaqué Sugrañes
Versió: Traducció de Laura Vaqué Sugrañes
Editorial: Thule
Pàgines: 155
Edat: Per a primers lectors
El títol i el subtítol d’aquest llibre són una declaració d’intencions clara i directa: Jo ho sé fer. 1000 passos per esdevenir autònom. A la mateixa coberta, per si algú encara dubta, llegim «La primera guia pràctica per a la infància», «De 4 a 12 anys», «Els coneixements imprescindibles des de preescolar fins al col·legi», «Trucs i consells», «Aprèn pas a pas»… Es tracta, doncs, d’un manual d’instruccions sobre tasques i accions quotidianes, amb l’objectiu d’ajudar a l’autonomia dels infants, en la línia Montessori, diria, tot i que no s’esmenta.
S’inclouen accions simples i altres de més complexes, documentades a través de seqüències il·lustrades o fotografiades: com fer-se una trena, com fer una truita, com treure una taca, com pelar una mandarina, com estendre la roba, com treure’s els mocs, com rentar un enciam… totes endreçades per contextos, de manera que l’infant les aprèn amb relació a les rutines del seu dia a dia: al lavabo, a l’habitació, a la cuina…
En un primer moment sobta perquè ens semblen ensenyaments molt bàsics, que no recordem haver après en un llibre, però, ben mirat, tot necessita un aprenentatge, i no és habitual trobar obres d’aquest estil. Si pensem en els llibres documentals, en general neixen de la mirada educadora adulta, i aquí, per contra, sembla respondre a la necessitat real dels infants de saber fer, de demostrar-se i demostrar-nos, de què són capaços ells sols: jo ho sé fer. En aquest sentit, és molt rellevant el fet que no trobem mai l’adult, sinó que el mestre també és un infant, d’igual a igual. Les instruccions no tenen un to alliçonador, ni jutgen, ni es mofen de l’error. Tot al contrari, el to dels textos és neutral, clar i proper, adreçant-se a l’infant, que n’és l’únic protagonista. De la mateixa manera, la tasca de la il·lustradora Hifumiyo i del fotògraf Alain Laboile és molt precisa i lluminosa, i permet seguir les seqüències dels gestos i accions amb molta claredat.
Un llibre molt pràctic, que compleix perfectament el seu objectiu i que segur que serà molt ben rebut a les escoles. L’única objecció que destacaria, a banda que confon índex per sumari, i d’algun petit error o concepte desfasat, com el terme «preescolar», és que tant a la coberta com en els crèdits només apareixen aquests dos autors, i no queda clar de qui és l’autoria del text ni la concepció de l’obra.
Com a curiositat, direm que l’original francès, de 2020, tenia un petit capítol dedicat a l’aprenentatge escolar, números i lletres, que aquí s’ha eliminat. I també que allà se’n va publicar una segona part, dedicada únicament a la cuina.
Glòria Gorchs / Clijcat / Faristol