Tant als jubilats que viuen a Andorra, com als que viuen fora, sense distinció, la CASS els resta un 3% de llur pensió de jubilació pel concepte de cobertura sanitària quan no estan coberts pel risc de malaltia o accident, si van a residir a un país amb el qual Andorra no te conveni de seguretat social, com pot ésser Argentina.
Tal podria ser el cas, per exemple, d’un pensionista de jubilació que fixa la seva residència a Argentina, on li és transferit l’import de la pensió, menys un 3%, quan en cap cas Andorra li donarà cobertura. Seria de justícia que no se li descomptés.
Assenyalar també que en algun cas el banc receptor de la pensió, en el país de que es tracti, resta unes despeses bancàries d’import superior al nominal, molt baix, de la pròpia pensió. Entenc que les pensions haurien d’arribar a destí lliures de despeses del banc receptor, com és pràctica habitual arreu.
Si un jubilat marxa d’Andorra quan hi retorna temporalment, es dona la paradoxa de que es trobarà que no té obert el dret a la cobertura sanitària, quan està cotitzant un 3% per tal concepte. En tal cas només es podrà beneficiar d’atenció mèdica i farmacèutica no programada, és a dir si ha de rebre atenció urgent, per accident, atac de cor o qualsevulla altra causa greu.
No està gens clar per què els jubilats hem de contribuir al cost de la sanitat quan tota una vida hem estat cotitzant per dit concepte. Es cert que, sanitàriament parlant de vells, consumim molt, però el dèficit d’ara ve compensat pel poc que consumíem de joves. Crec que hauríem de gaudir de la sanitat sense cotitzar el 3%, perquè en el seu dia ja contribuírem suficientment per a estar ara coberts.