En data 23 de setembre de 2022, el Col·legi d’Arquitectes d’Andorra (COAA), enfront d’una preocupació generada per la situació de creixement indiscriminat i, assumint la seva funció social, va creure necessari convocar una primera taula rodona sobre urbanisme i habitatge, de la qual en va resultar un Manifest que es va fer públic.

En el mateix, es feia menció al fet que el planejament ha de garantir l’equilibri entre el desenvolupament urbà i l’entorn natural, essent coneixedor tant de les necessitats en habitatge, equipaments, infraestructures, espais verds… com de les limitacions de recursos naturals i energètics i que, per tant, en base a les dades obtingudes de l’estudi del territori, el planejament ha d’establir un model de país que pugui donar resposta a les necessitats de la societat que l’habita.

El 28 de setembre de 2022, va ser publicada al BOPA número 116, la Llei 32/2022, del 14 de setembre, per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme, i de modificació de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU), la qual va establir, entre d’altres, que els Comuns han d’elaborar uns estudis de capacitat de càrrega màxima de les seves parròquies respectives, en el termini màxim d’un any a partir de l’entrada en vigor de la Llei.

La mencionada Llei és considerada com un primer pas necessari per a obtenir les dades de territori, sobre les quals basar un model de país i establir un planejament sostenible, però no es pot perdre de vista que, mentrestant, es poden definir les bases per a la tan obligada revisió de la LGOTU, per tal que s’adapti a la nova realitat fent prevaldre l’Interès General.

És per aquest motiu, que el COAA ha convocat una segona taula rodona sobre urbanisme i habitatge, on les tres màximes a destacar serien:

1.Preservar el paisatge natural com a Patrimoni de País

• Replantejar la classificació del sòl urbanitzable lligada a conceptes de sostenibilitat, mitjançant l’establiment de paràmetres mesurables.

• Les característiques del terreny, tals com el percentatge d’inclinació del mateix, ha de ser clau per a ser inclòs a la classificació de sòl urbanitzable.

• Es proposa incloure la figura del sòl urbanitzable diferit i definir la reclassificació del sòl d’urbanitzable a urbanitzable diferit, en funció de les necessitats reals de creixement poblacional.

• Les mesures descrites prèviament estan orientades a fomentar un urbanisme compacte, evitant la dispersió pel territori i, per tant, també s’hauria de valorar eliminar la possibilitat de realitzar edificacions a precari no destinades a ús propi.

• Es proposa modificar la reglamentació que defineix la modificació del terreny en favor d’una millor adaptació topogràfica de les edificacions, per a disminuir el volum d’excavació.

• Limitar el percentatge d’ocupació en soterrani en teixits de transició i residencials, per a mantenir perímetres naturals al voltant de les edificacions.

• L’edificabilitat atorgada, així com la resta de paràmetres descrits anteriorment, han d’afavorir la integració de l’edificació al paisatge.

2.Projectar un urbanisme més amable i per a les persones

• Definir un planejament general basat en el bé comú i l’interès general.

• Redefinir les unitats d’actuació a escala humana, de tal manera que afavoreixin un teixit urbà amb un mixt d’usos i espais verds, que permetin un dia a dia “a 15minuts a peu”, reduint l’ús del vehicle privat.

• L’establiment de corredors verds per a vianants i bicicletes, la creació de bosses d’aparcaments i la millora del transport públic es consideren claus per a disminuir el problema de mobilitat.

• Les unitats s’han d’estudiar des d’un punt de vista de la densitat, des del teixit urbà fins al residencial, amb franges de plurifamiliar de baixa densitat.

• Separar les funcions de les carreteres respecte els carrers.

• Es proposa repensar la cessió en funció de la necessitat d’habitatges de protecció, d’equipaments i zones verdes de cada unitat.

• Es proposa que la urbanització necessàriament s’entregui amb l’execució de les zones verdes i els equipaments que el planejament determini.

• L’edificabilitat associada a una unitat no hauria de dependre de la perícia de l’urbanista per a executar una menor superfície de vials.

• L’edificabilitat permesa i els paràmetres que la regulen, tals com l’alçada, han de permetre el desenvolupament d’un espai urbà de qualitat, accessible, segur, que apliqui paràmetres de la biofilia, etc…

• No oblidar l’ús de materials permeables en pavimentació urbana per a permetre la recàrrega dels aqüífers.

3.Projectar edificis que millorin la qualitat de vida

• Definir una edificabilitat inferior a aquella que es podria assolir dintre de la volumetria màxima que determinen els diferents paràmetres urbanístics, per tal de permetre la qualitat en el disseny arquitectònic i una millor integració a l’entorn.

• Projectar els edificis amb especial atenció a la creació d’espais d’interacció humana o que millorin la qualitat de vida fomentant aspectes de la biofilia com la ventilació natural, l’assolellament o la inclusió de la vegetació.

A través d’aquest segon manifest, s’ha volgut compartir la visió dels assistents a la segona taula rodona, en favor d’un urbanisme sostenible, així com exposar que s’aposta per a convocar una tercera, que serà destinada íntegrament a debatre sobre l’edificació i l’habitatge.

Com a punt final, el col·lectiu d’arquitectes, com a organisme independent i apolític, torna a oferir-se per a participar en tot allò que sigui requerit per Govern, amb la voluntat d’aportar en favor d’un urbanisme sostenible i un habitatge digne per a totes les persones, que asseguri la qualitat de vida futura.

En aquest sentit, es considera necessari que els dirigents del país disposin d’un programa de mesures de desenvolupament urbanístic sostenible, així com de mesures per a garantir l’accés a l’habitatge a tots els ciutadans d’Andorra.