En general, l’arribada de la ràdio a les llars, pel que sé, no restà lectors a la premsa escrita. En canvi, en entrar la televisió a les cases, en els anys 50, els diaris impressos van deixar de ser la principal font de notícies. Considero que ara en tenim un excessiu nombre per a triar.
Molt abans d’existir Internet, la lectura de diaris ja anava en declivi. Per tant, les xarxes socials crec que no en són responsables. Un temps haurà de passar per a que els diaris deixin de ser editats, completament, en paper i els propietaris es decantin clarament pel format digital.
Els diaris impressos deixaren de tenir la prominència adquirida en el passat. A mesura que el temps passa la lectura en format digital pot augmentar, en detriment del format imprès. Opino que el diari en paper no desapareixerà del tot. Hi haurà qui encara el voldrà en paper.
Encara que el diari en paper no sigui tan popular com havia estat, hi ha persones que cada dia, a primera hora, com un ritual, al costat d’una tassa de cafè, necessiten tenir la premsa escrita, per a assabentar-se de les notícies. No poden començar a treballar sense la cerimònia prèvia.
Hi ha qui creu que la premsa sobre suport de paper desapareixerà en els propers 10 anys. Alguns editors de diaris europeus creuen que potser caldrà acomiadar personal de redacció i substituir-lo per algoritmes de l’anomenada intel·ligència artificial (més del segon, que del primer).
Opino que els diaris (digitals o no) haurien de deixar de percebre subvencions de l’estat. Penso que s’han d’autofinançar amb els abonaments i la publicitat, si volem gaudir una premsa independent que practiqui la neutralitat informativa.