Dani Espasa dirigeix per primera vegada l’ONCA en el segon concert del Cicle Paisatges

L’ONCA continua el cicle Paisatges amb el programa titulat Les valls del Comapedrosa. Els paisatges sonors del clavecí de Bach i Gerhard, interpretat per l’ONCA, sota la direcció, per primera vegada, del clavecí i director, Dani Espasa, un concert que compta amb la projecció d’imatges del fotògraf andorrà, Jaume Riba.

Homenatjant la singularitat del territori andorrà, la formació andorrana va estrenar el passat 18 de gener, el nou cicle Paisatges, format per tres concerts temàtics que evidencien, en aquesta ocasió, la riquesa del patrimoni natural i paisatgístic d’Andorra. Així doncs, cada programa descriurà un espai natural del Principat, que se sonoritzarà mitjançant una idea estètica i s’il·lustrarà amb fotografies.

El segon concert, Les valls del Comapedrosa. Els paisatges sonors del clavecí de Bach i Gerhard, s’estrenarà el dijous 6 de febrer, a les 20 h, al Petit Palau, i es presentarà a la Sala Prat del Roure, el dissabte 8 de febrer, a les 20.30 h.

Segons Lluís Betran, musicòleg, “La música barroca i la música moderna poden oferir jocs de miralls fascinants. L’esperit de la música instrumental d’Antonio Vivaldi i de Johann Sebastian Bach troba una rèplica en els concerts per a clavicèmbal de compositors del segle XX. A l’obertura de l’òpera L’Olimpiade (1734), el Vivaldi madur ofereix, amb una gran economia de mitjans, un concentrat d’energia i de lirisme. Poc després, Johann Sebastian Bach compon i arranja per a clavicèmbal i orquestra una sèrie de concerts que cal comptar entre els primers per a aquesta formació. Al Concert en La major BWV 1055, Bach combina el motlle consolidat per Vivaldi, a qui admirava, amb la densitat contrapuntística i la intensitat rítmica i expressiva que li són pròpies. S’hi emmiralla el Concert per a clavicèmbal, corda i percussió (1955-1956) del compositor vallenc Robert Gerhard, compost durant el seu exili anglès. És una síntesi original de les tècniques d’avantguarda, els models barrocs i l’herència de la música hispànica. El conegut inici de la sarsuela La Revoltosa de Ruperto Chapí és el germen de la sèrie de notes i durades que serveix de material constructiu per a l’últim moviment. Un ús refinadíssim de la percussió, d’altra banda, dona al segon moviment unes insòlites sonoritats minerals. Tota l’exuberància del compositor polonès Henryk Górecki es condensa en els dos moviments contrastants del Concert per a clavicèmbal i corda (1980). Al primer moviment, les figuracions ràpides del clavicèmbal se superposen a la severa lletania entonada per la corda. El segon, en canvi, treu partit de les oposicions entre el solista i la corda, com en els concerts barrocs”.

TOTES LES NOTÍCIES