Aquest, és un plat que no pot faltar en el receptari de tots aquells que els agrada el menjar de “cullera”. No negaré que és un xic consistent, tant pels fesols (mongetes per a alguns), com pel xoriç picant que li acaba donant un caràcter extraordinari a la recepta. Si a casa teniu canalla, no patiu. Feu el mateix, però, poseu-hi xoriç vermell que no piqui.
Si em permeteu la broma, és un plat que a posteriori té les seves conseqüències digestives. Però, deixem-nos estar de tabús. Les repercussions que provoquen els fesols, després, fan riure a tota la família, tot i el primer mal moment ocasionat per la flatulència.
Deixant de banda la conya, ens posem el davantal i comencem. Iniciem la recepta posant oli d’oliva en una cassola on ja hi haurà dues o tres fulles de llorer. Amb l’oli calent, hi introduirem força ceba (no us talleu per la quantitat) i també all que haurem picat en daus més aviat petits. I que vagin fent-se.
A mitja cocció de la ceba i l’all (ho veurem per la textura i color que van agafant) hi afegirem els trossos de xoriç vermell. En aquesta recepta en vaig fer servir un de León. Els talls, al vostre gust. O rodanxa sencera o per la meitat o en quatre bocins. Llavors deixem que l’embotit vagi deixant el seu greix i acoloreixi la ceba i l’all, que passaran de ser blanquinosos a ataronjats.
Després d’uns minuts, agafem brandy o un espirituós i n’hi posem (sense por) al nostre recipient. Com la meitat de la mida d’un got d’aigua, més o menys. I deixem que l’alcohol redueixi una mica. Fet això, agafem el tomàquet ratllat i, cap a dins. Ho remenarem tot bé, per tal que tots els ingredients quedin amarats dels seus sabors i aromes.
Quan tots aquests elements han anat coent-se, conjuntament, uns 5 minuts, serà el moment de posar els fesols a la cassola. Serà llavors que aprofitareu per anar barrejant-los amb el sofregit que teníem, lentament, amb molta cura, perquè és un llegum molt delicat i se’ns pot trinxar. Després, durant la resta de la cocció també ho podrem remenar, però, recomano millor anar sacsant la cassola.
Dues coses. Això és Cuina Fàcil, per aquest motiu, he optat per fer la recepta amb fesols ja cuits, però, si teniu temps i ganes, els podeu coure vosaltres un o dos dies abans. I, l’altra cosa, en aquest plat que fem, ens cal tenir una mica del suc espès que conté la conserva dels llegums perquè es tracta d’un estofat i ha de quedar caldós. Si no en tinguéssiu, no passa res. Ho substituïu per un gotet d’aigua i rectifiqueu de sal i pebre. O un xic de brou de verdures també serviria.
En definitiva… Ja ho tenim tot a dins. Moment per al so màgic del xup-xup. Els fesols aniran xuclant, absorbint el suc que hi tenim i tindran un sabor i textura brutals. Si els feu al matí o el dia abans, quan els mengeu, encara estaran més bons. “Palabrita del niño Jesús”.
Els fesols estofats, és un plat que en algunes contrades el serveixen amb uns bitxos d’aquells que et fan caure llàgrimes de cocodril (per exemple al País Basc, on són uns “matxotes”). Vosaltres mateixos… Aquests fesols caldosos estofats ja els fem amb xoriç picant, si també ho acompanyeu de bitxos… “l’andorrana pot sortir a protestar” en qualsevol moment.
Fins aquí la recepta. Feu-la! Fàcil, consistent i molt saborosa. Bon profit i fins al proper article.