A finals dels anys 50, com a empleat d’una agència de duana a la Seu d’Urgell, vaig ser espectador de prop, de la descoberta i confiscació, per part dels duaners espanyols, de mercaderia amagada, que s’intentava introduir il·legalment a Espanya, sense pagar aranzels.
Cas 1
Un camioner de la Seu d’Urgell, cada dia feia tres viatges a Andorra, que són uns 900 a l’any, amb el seu camió de trabuc, carregat de grava per a la construcció. Tornava a la Seu de buit o, almenys això semblava, fins que un dia, en un minuciós escorcoll el guàrdia civil de torn descobrí un doble fons en una llauna gran d’oli lubrificant de motor. També trobà un altre doble fons en el cofre lateral que contenia estris necessaris diversos. En obrir el tap de la llauna, el guàrdia va veure oli, però en prémer-la amb els dits notà un so de buit. En clavar les ungles a la vora inferior de la llauna i tibar, es desprengué un receptacle, que encaixava a dins perfectament dins de la llauna, ple de carrets Kodak ben col·locats. El doble fons del cofre lateral del vehicle era farcit de màquines d’afaitar Phillips amb bossa, ben acoblades, sense estoig. El contrabandista hagué de satisfer una petita multa. Poc temps després adquirí un edifici al carrer Major de la Seu.
Cas 2
A través d’un transportista de Sant Julià, des d’Andorra s’exportaven a Espanya travesses de fusta, de les que suporten els rails de la via del tren. En tractar-se de producció de les nostres valls, estava excenta de pagar aranzels en entrar a Espanya. El guàrdia de la duana de la Seu, que inspeccionava una de les expedicions, va tenir la idea brillant de perforar-ne, una, amb una barrina, per a comprovar que era fusta massissa. Alguna cosa impedia físicament fer passar la trebinella fins l’altra costat de la travessa de fusta. Com que no podia ser que sempre topés amb nusos, el duaner optà per a obrir-ne una com un meló i, una a una, totes les altres, en comprovar que anaven farcides de peces de recanvi per a automòbil. No recordo la sanció que va ser imposada al transportista i si li va ser precintat el vehicle en espera de judici.
Cas 3
Una empresa d’Andorra la Vella, importava planxa d’acer inoxidable a Andorra. Transportada en el seu camió l’exportava il·legalment a Espanya, camuflada al mig de la doble paret que recobria la superfície interior de la caixa del camió, com si fos un entrepà. Un cop col·locada la planxa d’acer inoxidable en el seu emplaçament, abans d’emprendre camí cap a Espanya, amb una manxa d’insecticida, plena d’aigua i fang, ruixaven els forats de la fusta de la caixa, per a que no quedés al descobert la brillantor de l’acer. En l’episodi que vaig presenciar, el guàrdia civil gratà en un dels forats. No cal dir que va passar a continuació. El xofer, que no era el propietari del camió, es feu responsable de la partida decomissada, fou detingut i portat a judici. Durant el temps que restà empresonat, d’un hotel de Lleida rebia tots els àpats. Desconec quina fou la sentència judicial.
Cas 4
Com era habitual, un furgó propietat d’una empresa de transport de les nostres valls, que des d’Andorra anava de buit a carregar mercaderia a Espanya, l’aturen a la duana de la Seu d’Urgell per a veure si portava mercaderia de contraban. Al cap d’unes hores d’escorcollar-lo els duaners trobaren una quantitat ingent de vacunes contra la grip asiàtica, en els llocs més inversemblants, com pot ser la galeria externa per a portar càrrega al capdamunt del furgó. Els tubs de les baranes anaven plens de flascons de vacunes. No recordo si era un furgó frigorífic. Tampoc sé si les 19 caixes grans de fruita que contenien les vacunes decomissades, foren o no subhastades.