Andorra sempre ha tingut la protecció dels Bisbes d’Urgell, que són alhora un dels nostres dos coprínceps des del segle XIII amb Pere d’Urtx i de Mataplana, el qual va ser bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra del 1278 fins la seva mort el 1293. Encara que s’ha de constatar que va tenir algunes diferències amb el seu homòleg francès Roger Bernat III de Foix (1243-1302) que, per cert, diuen que també era trobador i poeta.
S’ha de destacar però que el considerat primer bisbe d’Urgell (no copríncep) va ser Just d’Urgell. Aquest abril passat, es va publicar el llibre “Els escrits de Sant Just d’Urgell” (segle VI) prologat pel bisbe Josep-Lluís Serrano per part del Bisbat, i escrit per Sor Maria Victoria Treviño. Es va presentar al Casal de Sant Ot a la Seu d’Urgell. És un documentat-llibre el qual també es va presentar l’endemà a Santa Maria del Fener d’ Andorra la Vella.
Van seguir una llarga llista de bisbes d’Urgell, amb alguns moments vacants, però que alhora van esdevenir coprínceps d’Andorra. Actualment són un total de 63 coprínceps d’Andorra, incloent al recent nou copríncep episcopal, Monsenyor Josep-Lluís Serrano Pentinat. Per altra banda, s’ha de dir que, possiblement, Andorra sigui l’únic coprincipat conegut al món.
Recuperant la visita del Papa Lleó XIV, s’ha de constatar que una representació andorrana encapçalada pel cap de Govern, Xavier Espot, va poder saludar al Sant Pare, el qual, el rei Felip VI d’Espanya va presentar en els moments previs a la missa dins de la Sagrada Família. La delegació andorrana va comptar amb el síndic general, Carles Ensenyat i el ministre d’Educació i Relacions Institucionals Ladislao Baró, els quals també van poder assistir a la missa oficiada per Lleó XIV i a la benedicció de la Torre de Jesús amb la seva creu arran del cel, que brilla durant el dia i s’il·lumina per la nit si “Mirem el cel”.
A part, una cinquantena d’andorrans van assistir a diferents actes amb el Bisbat d’Urgell que va organitzar el desplaçament des d’Andorra.
Alhora, de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (1852 – 1926) es va poder veure la seva imatge al cel projectada amb drons amb la frase “primer l’amor, després la tècnica”. L’arquitecte, màxim representant del modernisme català, era un cristià molt religiós que estimava, treballava i somiava amb el seu gran projecte: La Sagrada Família, que ara el Papa Lleó XIV acaba de beneir la seva torre de Jesucrist amb la creu més alta del món. Que el Papa Lleó XIV acaba de beneir amb el suport de tots els catòlics del planeta terra, aportant un missatge a l’entorn de la pau i la dignitat per a totes les persones que el van seguir en el seu viatge, també a l’Abadia de Montserrat. El nostre copríncep, el bisbe Josep-Lluís Serrano, va assistir a l’interior de l’Abadia en un dels actes centrals de la jornada montserratina on va poder admirar la Moreneta, la Verge més important de Catalunya i el Crist.
En una altra línia, s’ha de constatar que l’historiador Anscari Mundó (1923 – 2012) va presentar, l’any 2006, un llibre basat en la seva tesi doctoral, a l’Institut d’Estudis Catalans on el també catedràtic de Paleografia manifesta que el Crist d’ivori de l’altar Major de Montserrat podria ser obra de l’escultor italià Miguel Angel Buonarroti ( 1475 – 1564), la qual, el monjo Bonaventura Ubach hauria comprat a Roma l’any 1920. Segons Anscari Mundó Marcet, l’obra del Crist hauria estat realitzada al segle XV, poc abans de “La Pietat” del Vaticà.
Finalment s’ha de constatar que el Departament de Cultura de la Generalitat va preparar diversos actes culturals per la celebració de l’Any Gaudí, al Palau de la Musica Catalana. Van ser dues simfonies catalanes, “La Concisa”, de Salvador Brotons i la “Simfonia Gaudí”, composta per Albert Guinovart. La interpretació va anar a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona dirigida per Pascual – Vilaplana.
Salvador Brotons, és un dels directors que va participar al Cap d’Any andorrà junt amb Gerard Claret i l’ONCA en diverses ocasions a l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, i fins i tot va compondre una peça dedicada al Principat d’Andorra.
A part, a l’Abadia de Montserrat, diverses corals de tot Catalunya van interpretar el “Virolai”, compost per Jacint Verdaguer, i també la “Salve Regina”.
L’Escolania de Montserrat, a part de la seva interpretació, té previst altres concerts dins de programa d’alguns edificis modernistes de Gaudí. Tanmateix, està previst que el 18 de setembre hi hagi un recital de Jordi Savall, amb la seva viola de gamba. Savall ha tocat en diferents concerts a l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, i es un del promotors dels programes del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP).
En una altra línia i recuperant les obres de l’arquitecte Gaudí, s’ha de dir que al seu dia, la façana de la Nativitat i la Cripta de la Sagrada Família va ser una de les set obres de Gaudí que la UNESCO va incloure en la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat pel seu gran missatge universal.
Finalment, em permeto afegir la portada de la primera Encíclica de Lleó XIV: “Magnifica Humanitas”, publicada recentment, així com una sèrie de llibres que parlen de Lleó XIV, de diferents autors d’arreu on destaca l’últim llibre editat per “La Vanguardia” de Barcelona.
Text: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).