La major part de les fragàncies que utilitzem a diari són de dubtosa virtut per a la pell, per més bona olor que facin. Han estat elaborades amb fórmules químiques que imiten les essències naturals. Paradoxalment, el necessari procés de síntesi, des de fa anys emprat, resulta més costós que el tradicional en requerir molta més recerca de laboratori.
Si desglosséssim el preu actual d’un perfum, quan arriba al consumidor, trobarien que el cost dels elements químics que intervenen en la solució, alcohol inclòs, representen aproximadament només el 3% del preu de venda al públic en gairebé totes les marques de perfumeria que hom contempli.
El restant 97% del preu de venda al públic és esmerçat, principalment, en el flascó de luxe, l’estoig de fantasia, la recerca al laboratori, la publicitat als mitjans, l’impost a satisfer a l’erari públic com a article de luxe, l’elaboració a fàbrica, el transport al punt de venda i el marge de benefici del fabricant.
A tot plegat, ens queda per afegir el marge de benefici del revenedor i la comissió més despeses de desplaçament del representant de la casa, visitador de les perfumeries. Per uns limitats productes el viatjant de la casa ofereix a dependents i dependentes una prima que perceben personalment en mà, directe de la casa de perfumeria per cada unitat que acreditin haver venut dels productes que tenen l’incentiu de venda assenyalat.
Anys enrere, al viatjant de perfumeria que havia assolit un determinat nivell de vendes dins de l’exercici fiscal, a ell i la seva esposa, la casa de perfums els pagaven un viatge a una illa paradisíaca. Oferien el mateix a dependents i dependentes que destacaven en la xifra de vendes. A mesura que ha anat passant els temps tals pràctiques han anat caient en desús.
El flascó acostuma ser l’element que fa més car el perfum. És la primera percepció del perfum que té el consumidor i la que més li crida la seva atenció, cercant atraure’l com a client del producte, mostrant-li en els anuncis sumptuosos envasos i missatges subliminals per a que compri un “somni”. Naturalment, en un anunci de perfum no es pot percebre l’olor, però quasi tots ens inciten a anar a la perfumeria, olorar les fragàncies i comprar la que hem vist anunciada, o una altra, la que més ens agradi, induïts per la publicitat amb que ens bombardegen contínuament, sobretot quan s’apropen les festes de Nadal. En certa forma ens estan venent més desig que perfum.