Laia Córdoba Martin és una jove escriptora -tot just té 23 anys- que està irrompent amb força en l’escena literària andorrana, encara que el seu primer llibre “A ti” es podria dir que ja ha traspassat les fronteres. Potser, el mèrit no ve tant per ser una autora precoç, sinó, més aviat, pel contingut profund que tracta en la seva publicació.
Sent el seu primer treball, la Laia ha volgut abordar uns temes tan complexos -o, com ella diu, tabús- com són les emocions, l’autoestima o la salut mental, per a citar-ne alguns. Per a confeccionar el corpus del llibre va emprendre un “viatge” d’investigacions, recerca i de molta lectura. En la següent entrevista, Laia Córdoba, ens revela com s’està forjant com a escriptora i com neix aquest projecte titulat “A ti”.
Amb 23 anys, un llibre publicat. Laia Córdoba era una devoradora de llibres d’adolescent?
Durant la meva infància m’encantava llegir llibres d’història, de mitologies gregues, egípcies. També m’agradava molt llegir novel·les de la Téa Stilton. Però, a l’arribada de l’adolescència vaig deixar de llegir bastant. No va ser fins als 16-17 anys que no vaig tornar a llegir llibres que realment em captivessin. Per exemple vaig començar a llegir “Como agua para chocolate”, de Laura Esquivel i, avui dia, és un dels meus llibres preferits. A més a més, m’agradava molt llegir grans filòsofs com Rousseau, Descartes o el meu preferit, Sartre.
Escriptora jove, però al llibre “A ti” parles d’autoestima, la gestió de les emocions, la salut mental, addiccions… Són aspectes dels quals no es pot frivolitzar i cal tenir coneixements per a parlar-ne. Com arribes a tractar aquestes qüestions?
En efecte, són temes que considero que són tabú en aquesta societat, no se’n parlen prou d’ells i són extremament necessaris per a la gent. Vivim en un món d’immediatesa, on no tenim temps de processar les emocions, tot ho tenim a l’instant i considero que és vital entendre que les emocions i l’autoestima són coses que es processen. Tenen una evolució llarga en el temps, no ve d’un dia per a l’altre.
Llavors, per a parlar d’aquests temes vaig mirar el meu entorn pròxim, vaig intentar entendre perquè les coses no funcionaven bé i vaig dir-me que era el moment per a escriure un llibre que tractés d’això. A més a més, vaig fer un llarg treball de recerca, d’investigació i de lectura per a empatitzar i aprendre més.
Què hi trobem a “A ti”?
“A ti” és un conjunt de poemes que tracten temes molt crus o, com he dit abans, tabú. Per exemple, el poemari s’inicia amb una crítica envers el sexe, el gènere i l’edat. Seguidament, s’aborden temes relacionats amb la violència de gènere contra la dona, i com les crítiques desconstructives socials a través les pantalles, les xarxes socials… ens fan sentir vulnerables. Finalment, veiem l’evolució d’acceptació d’un mateix.
El llibre i les seves temàtiques han cridat l’atenció d’algun centre d’ensenyament i, fins i tot, hi has fet una xerrada a adolescents. Què transmets?
Aquest llibre m’ha donat l’oportunitat de fer xerrades a l’Institut Joan Brudieu (Seu d’Urgell) i cal precisar que a L’IFE (Itinerari Formatiu Específic per a alumnes amb discapacitat lleus) han incorporat el llibre “A ti” al programa educatiu. Ara, a finals de novembre, faré un pòdcast amb l’associació Acció Feminista d’Andorra (AFd’A) i durant el mes de desembre també faré una xerrada conjuntament amb l’associació Projecte Vida. És possible que també es faci un projecte amb el ministeri d’Educació.
Llavors, segons cada xerrada, intento transmetre temes diferents, per exemple amb l’Institut Joan Brudieu vaig transmetre la importància de la gestió emocional. En canvi, amb l’associació Acció Feminista m’he enfocat amb el vital que és fer una crida sobre la violència de gènere envers la dona. Conscienciar a la gent que, a Andorra, sí que hi ha violència de gènere contra la dona, tan sols que no se’n parla prou.
Finalment, amb l’Associació Projecte Vida, treballem en com l’addicció a les pantalles i a les xarxes socials pot ser un perill per a la salut mental i, per consegüent, pot desenvolupar trastorns de conducta alimentària (TCA).
Hi ha en perspectiva un segon llibre? Aniria en la mateixa línia de continguts tan transcendentals o penses en un canvi de registre?
He estat escrivint coses, però, ara vull centrar-me en aquest primer llibre, ja que m’estan sortint molts projectes interessants i vull aprofitar al màxim aquestes noves experiències. Si hagués d’escriure un segon llibre, em centraria sobre com l’ésser humà concep la vida i la mort. Són temes que, un cop més, són bastants tabús i m’agradaria aprofundir i continuaria escrivint amb prosa.