Tant l’osteopatia com la fisioteràpia identifiquen i tracten patologies diverses de l’aparell locomotor, no obstant això, no són el mateix, per la qual cosa convé saber identificar cadascuna d’elles. Les característiques principals que diferencien a totes dues disciplines són:
– L’enfoc: Mentre la fisioteràpia se centra a curar la lesió, l’osteopatia persegueix una millora general de la persona, o sigui, és una teràpia holística que interactua amb l’esfera cranial, l’aparell locomotor i les estructures viscerals. És a dir, més que curar, que no ho fa, tracta d’esbrinar el per què d’aquest dolor i dota al cos humà de la mobilitat perquè pugui restaurar-se i curar-se per ell mateix.
– Els estudis: La fisioteràpia és un grau universitari de 4 anys, mentre que l’osteopatia, perquè sigui reconeguda oficialment, ha de realitzar-se com un postgrau o màster que pot cursar-se una vegada s’ha finalitzat Fisioteràpia o Medicina. Es tractaria, per tant, més d’una especialitat que no d’una titulació per ella mateixa. No obstant això, existeixen cursos no reglats que poden estudiar-se sense formació mèdica prèvia, i encara que durant molt de temps han creat controvèrsia, la jurisprudència els ha declarat vàlids sempre que es compleixin uns certs criteris i amb limitacions. Per exemple, la llei exigeix que els estudis contemplin almenys 1200 hores lectives i que una vegada finalitzats amb èxit, si el professional exerceix aquesta professió, no ha de publicitar-se mai com a sanitari per a evitar posteriors reclamacions judicials.
– Les tècniques: La fisioteràpia fa servir a més de les mans, alguns agents físics com poden ser: la llum, el fred, la calor o l’aigua entre d’altres. L’osteopatia, s’exerceix simplement amb les mans.
– Les sessions: La fisioteràpia, depenent de la patologia, pot exigir de sessions diàries. Per contra, en l’osteopatia ha d’haver-hi una distància entre les sessions de dos a tres dies perquè el cos pugui recuperar-se, per la qual cosa no podrien realitzar-se en cap cas més de tres sessions setmanals.