Corria l’any 1807. En un decret imperial, Napoleó Bonaparte havia renunciat a la sobirania sobre Andorra, compartida amb el Bisbe d’Urgell. L’emperador considerava que era una reminiscència de l’època medieval, impròpia del període revolucionari, que aleshores vivia França.
El decret imperial suposà la retirada del veguer francès, la qual cosa incomodà força, a les autoritats i poble andorrà, veient com, de sobte, podien esdevenir súbdits espanyols, adscrits per Napoleó, al departament del Segre, una nova divisió administrativa que ell creà a Espanya.
Per a contrarestar la decisió que Napoleó prenia sobre Andorra, calia moure’s de pressa i, així, ho feu el síndic general d’aleshores, de qui no he sabut trobar el nom, per més que ho he intentat. Volia que la menció del seu nom, representés un petit homenatge a la seva figura.
Es va assabentar, no sé com, que tropes franceses, eren acantonades, per un temps, a Puigcerdà, per a iniciar, acte seguit, camí cap a Portugal. Com sabem ara, la vertadera intenció de Napoleó era també ocupar Espanya, per a entronitzar el seu germà com a monarca.
Per a intentar arribar a temps, abans que s’aixequés el campament militar francès a la capital ceretana, muntat a la mula, d’immediat emprengué camí cap a Puigcerdà, on fou rebut, crec, per en Murat, mariscal de l’imperi, home de confiança de Napoleó, des de l’inici de la revolució.
És de suposar que el síndic li demanà a Murat de transmetre a l’emperador el desig del poble andorrà de tornar a la situació prèvia al referit decret imperial. Els arguments emprats degueren ser molt persuasius, car poc temps després eren restablerts els drets i privilegis de sempre.
Podem fer una mica de política ficció i imaginar-nos en quins termes el síndic es va dirigir a Murat: “Si França renuncia a compartir amb la Mitra la sobirania sobre Andorra, podem veure trencat allò que els andorrans hem construït durant més de set cents anys d’història”.
Dubto que aquesta fos la veritable raó de fons. Penso que ningú dona res a canvi de res. Per tant, em falta una peça del trencaclosques: saber quin va ser l’element clau per a convèncer a Murat i Bonaparte de la bondat de retornar drets i privilegis als andorrans.