Reflexionar sobre els nostres arbres, el nostre futur, el nostre somni

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

M’atreviria a afirmar que no hi ha avui una frase més coneguda, a nivell mundial, inspiradora de metes, com la continguda en la dita que hem sentit des de nens, segons la qual ‘a la vida cal fer dues coses: plantar un arbre i escriure un llibre ‘. S’ha difós tant aquest missatge, que té diversos matisos; en alguns casos es repeteix dient que abans de morir cal fer aquestes dues coses; també es transmet afirmant que la vida acaba quan has fet aquestes dues coses.

Reflexionant sobre el tema, crec que tot depèn de l’edat a la qual se senti la versió inicial, la qual cosa passa gairebé sempre, per primera vegada, a la infantesa, convertint la frase en els dos reptes o propòsits de vida. Però si la dita arriba de nou a les nostres oïdes quan s’han complert aquestes metes, pot tenir molt sentit afirmar que tot just es comença a viure quan s’han complert aquestes dues metes.

I depèn naturalment de l’actitud de les persones; així com davant de la vellesa hi ha qui s’asseuen a esperar la mort perquè creuen que ja no tenen res més que donar i altres l’esperen perquè ja no podran aconseguir res més, també hi ha un tercer grup que en canvi sent que estan vivint la millor època de la seva vida i en lloc d’esperar la mort, la repten i l’allunyen diàriament amb les seves aportacions plenes d’experiència.

La interpretació de les dues metes pot ser diversa, però no hi ha dubte que “plantar un arbre” és una invitació a preservar els recursos naturals, a viure en harmonia amb la natura, a respectar les espècies amb les que compartim el planeta. Hi ha també una cosa molt important en el missatge: sembrar, crear, desenvolupar-se, però no en forma egoista per a un mateix només, sinó sobretot per a aquells que vindran, per a aquells que podran gaudir l’ombra i els fruits d’aquest arbre que ens sobreviurà.

Sobre escriure un llibre .No implica que si algú mai va aprendre a escriure, no podrà complir la meta de la dita. El missatge s’interpreta com la fita que tots hem de complir, de transcendir deixant algun bé a la societat, no necessàriament material. És també la capacitat d’explicar la història de la nostra vida perquè pugui inspirar a altres que vénen, comptant els errors, les solucions i servint d’exemple.

A un arbre cal regar-lo, abonar, cuidar-lo, no n’hi ha prou en sembrar-lo. I al llibre cal estudiar-lo, corregir-lo, editar-lo, publicar-lo i trobar-li lectors, no n’hi ha prou en escriure’l.

Convido a cada lector a reflexionar sobre l’herència a deixarà per a les noves generacions quan hagi complert amb la missió de les dues coses. Quins seran els seus llibres, i els seus arbres?

Els arbres són éssers meravellosos; la seva vida és prolongada, així com la seva magnitud, moltes vegades imponent.

TOTES LES NOTÍCIES