El no al fracàs

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Un dels majors obstacles que has de superar per poder crear el teu propi camí és la por all fracàs.
I si no dono la talla?
I si surt tot malament?
I si m’estic equivocant i acabo en una situació pitjor que en què em trobo ara mateix?

Aquest és el tipus de preguntes que inevitablement et fas una vegada i una altra abans de prendre qualsevol decisió important amb un resultat incert.

En el meu cas, hi ha persones que veuen a on he arribat i s’imaginen que soc una mena de súper heroi que ho fa tot bé, però la realitat és molt diferent.

He fracassat, i he fracassat moltes vegades.

Si aprofundeixes en el perquè de la teva por al fracàs, pot ser que descobreixis que realment no tems fracassar, sinó els comentaris de la gent al respecte. Els famosos “ja t’ho vaig avisar” i “t’està ben empleat”.

Per començar, no pots prendre decisions basant-te únicament en què diran o pensaran de tu els altres. La teva vida és només teva, i l’important és que TU estiguis satisfet i orgullós d’ella.

Segon, facis el que facis, mai aconseguiràs acontentar tothom. És impossible, una batalla perduda. Així que millor acontentar-te a tu mateix i triar el teu propi camí.

Finalment, ignora els comentaris d’aquelles persones que no signifiquen res per a tu (companys de treball envejosos, falsos amics i d’altra mena). No tenen cap valor. Escolta només al teu cercle més proper. Si de veritat t’estimen acabaran acceptant la teva decisió, i si t’equivoques i després no et va bé, et rebran amb paraules d’ànim i no amb cops.

El major perill del fracàs rau en no ser capaç de girar full. En donar voltes al cap al que ha passat, com si estiguessis tancat en un cinema veient la mateixa pel·lícula dolenta una vegada i una altra, i torturant-te sense descans pel ximple que vas ser i el malament que vas fer les coses.

Els fracassos de la vida, encara couen bastant, poden servir-te com una bufetada de realitat perquè et posis les piles i prenguis les mesures necessàries per no tornar a ensopegar una altra vegada amb la mateixa pedra. En aquest sentit, poden ser molt positius i estalviar-te un disgust molt més gran en un futur.

El fracàs és una cosa amb la que hem d’aprendre a conviure. Mai sabem en quin moment pot tocar-nos viure una mala experiència, ni tampoc tenim la certesa de saber si actuarem de la millor manera possible en resposta.

L’important està en la manera en què t’ho prenguis. El tenir por i no actuar, per la por a perdre o, fins i tot, per tenir por del ridícul, al què diran.

Simplement intentaré estar millor preparada per quan arribi el moment d’afrontar la situació.

El fonamental és que la por a fracassar no em va frenar els meus objectius. Perquè les meves decisions són les que marcaran les conseqüències a que he d’enfrontar-me molt més endavant. De mi depèn.

He de pensar-ho bé, abans d’actuar i tornar al fracàs!

TOTES LES NOTÍCIES