La història de la Sida ens va portar dos grans significacions de la malaltia. La primera etapa el va caracteritzar com una malaltia gai, pesta rosa i la segona com una malaltia de grups d’alt risc. En el marc de la nostra investigació, a partir dels resultats de l’enquesta i la informació obtinguda en els tallers, es pot afirmar que la categoria grup de risc continua vigent en l’imaginari dels joves de les dues escoles. Però, a la significació que sentit a la sida com una malaltia deguda a la “perversió sexual”, es superposa, a manera de capes geològiques, un altre imaginari, el d’una malaltia deguda a l’excés sexual, com eren la sífilis i altres malalties venèries.

D’aquesta manera, veiem com l’imaginari social produeix efectes determinant les significacions imaginàries que circulen en l’univers adolescent.

D’una banda, els que tenen més risc són altres, siguin homosexuals, prostitutes, etc. Els mecanismes defensius característics de l’adolescència, desmentida, sentiment d’omnipotència o invulnerabilitat, negació maníaca (a mi no em passarà, etc.), ens trobem amb creences i mecanismes inconscients que els fa acceptar una idea a pensar en la mort com una cosa pròpia i real. Es veu llavors la rellevància de situar sota la lupa el disseny de les campanyes de prevenció dirigides a l’univers adolescent, per l’advertida multiplicació dels seus efectes i la potenciació de la inseguretat dels més joves.

A la pràctica es comprova que moltes persones no solen revelar les seves parelles les seves infidelitats sexuals ni l’ús de drogues per via parenteral.

Molt es parla en l’època actual de la defensa dels Drets Humans. No és el principal el dret a la vida? Com consentim llavors aquesta vulneració en massa? Continuarem mirant cap a un altre costat, sent còmplices d’aquesta situació, quan ens ensenyen aquestes terribles imatges?

Una època cruel en què la ignorància i també com ara la irresponsabilitat va arrossegar una part qualificada de la nostra joventut. Curiosament la més sensible, creativa i rebel, especialment en la música i les arts.

Aquest 1 de desembre de 2020 ha estat un altre més de lluita contra la sida, i novament el llaç vermell ha lluït en la nostra vestimenta, tot i que no ens hem de quedar exclusivament en això, ni que només sigui durant aquest dia, sinó que la nostra implicació, la nostra lluita, es traslladi als 365 dies de l’any.

Pressionant a les nostres institucions per cridar alt i clar, que si la Covid-19 mereix una vacuna, la Sida també. Veurem.