El Consell General ha aprovat aquest dijous el Projecte de llei de mesures per a respondre a les situacions de crisi energètica, un text que ha de dotar el país de les eines i la capacitat de maniobra per a protegir-se davant l’actual crisi energètica internacional, la qual pot portar aquest hivern a problemes en el subministrament i, fins i tot, a talls puntuals.
“És una llei, per tant, que s’avança a possibles situacions perjudicials per al país i la seva població, tot i que esperem no haver d’aplicar-la mai”, ha exposat la consellera del Grup Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, en la seva intervenció en defensa de la llei. “Tenint en compte la capacitat de la llei de dotar d’eines per a actuar de manera ordenada i equitativa, per a protegir els serveis essencials, però també perquè és un text en clara línia amb l’objectiu d’estalvi energètic i d’increment de la sobirania del país en aquesta matèria”, els tres grups de la majoria (Demòcrates, Independent i Ciutadans Compromesos), hi han votat a favor. Pel que fa a l’oposició, Terceravia s’hi ha sumat i el Grup Socialdemòcrata hi ha votat en contra.
Tal com ha detallat Martisella, el projecte de llei “estableix de manera clara les mesures a adoptar en cas que s’hagin de reduir els consums d’energia”. També defineix el procediment davant interrupcions temporals selectives del subministrament i permet la declaració de situació de crisi energètica per part del Govern, només per a casos molt extrems i quan les mesures provisionals establertes en els plans de contingència no siguin suficients. La declaració habilitarà a decretar, de manera excepcional, el desenvolupament normal de l’activitat per tal que el servei públic i serveis essencials (com l’hospital, centres per a la gent gran, o els serveis d’ordre), puguin continuar tenint energia. “Per a no deixar cap servei essencial, sensible, desprotegit”, ha defensat Martisella.
Així mateix, el text també estableix mesures per a avançar-se a una possible limitació o interrupció del subministrament de combustibles fòssils, mesura que també es contextualitza en la voluntat “de no deixar cap servei essencial sense ser abastit”, ha manifestat la consellera Demòcrata. I també compta amb directius d’estalvi energètic, les quals ja s’han començat a implementar a les administracions i a bona part de les empreses del país.
Andorra comptarà amb prestador d’última instància
També en la sessió del Consell General d’aquest dijous s’ha aprovat el Projecte de llei de modificació sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera. Una llei que permet dotar el país de la figura del prestador d’última instància homologable internacionalment, per a atendre el sistema financer en cas de necessitat de liquiditat. Amb aquesta llei, ha defensat el conseller Demòcrata David Montané, “incrementem la resiliència financera del país, del sector bancari i financer, dels nostres ciutadans i de les nostres empreses”.
També s’ha aprovat, de manera unànime, l’admissió a tràmit de la Proposició de llei de modificació de la Llei dels agents de circulació comunals, entrada pels set comuns i feta des del consens també amb el cos, per a actualitzar la llei del 2008 i adaptar-la a les noves necessitats i demandes. Així, tal com ha detallat el conseller Demòcrata Joan Carles Ramos, se’ls reconeix la qualitat de cos especial en l’àmbit comunal, s’habilita que puguin realitzar les tasques d’inspecció i control del compliment de la normativa comunal sense vestir l’uniforme reglamentari (a excepció de les funcions de circulació i trànsit), i també se’ls habilita perquè puguin utilitzar dispositius mòbils de vigilància i nous mitjans de protecció no coercitius.
Finalment, la majoria ha rebutjat en bloc l’esmena a la totalitat presentada pel Grup Socialdemòcrata al Projecte de llei de recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina. El president del Grup Demòcrata, Carles Enseñat, ha garantit que el text “és una bona llei, dimensionada i pensada per a Andorra; que busca donar solucions reals davant dels reptes reals del país”. Per tot plegat, ha lamentat que els socialdemòcrates “perdin l’oportunitat de millorar la llei”, fent una esmena que està pensada i motivada per a l’oportunitat política i per a buscar un possible rèdit electoral, que rebaixa i embruta qualsevol negociació o voluntat de treball”.
Per la seva part, la consellera general del Grup Parlamentari Independent, Sílvia Ferrer, ha defensat que el text situarà Andorra com “una societat moderna, que accepta la investigació científica com a un element garantista del benestar social, en aquest cas, de l’àmbit de la salut”. A més, ha remarcat la necessitat de “disposar del marc normatiu adequat que doni resposta a les necessitats científiques actuals, homologant el marc legal al nostre entorn europeu”.
Finalment, el president del Grup Parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, ha recalcat que “és important que la llei s’emmarqui en el que estableix el Conveni d’Oviedo” que la Cambra aprovarà pròximament. A més, ha subratllat que el text “estableix tots els mecanismes de control i avaluació de la recerca com són la Comissió d’Ètica per a la Investigació i el Comitè Ètic d’Investigació del
centre, així com, la potestat d’aturar qualsevol investigació des del Ministeri de Salut” ha conclòs.
