S’han acabat els mesos d’estiu i amb el setembre arribava l’inici del nou curs escolar que retorna a la rutina. A LLEIDA.COM han preparat l’especial Tornem a l’aula tenint en compte tot allò que pot ser útil i necessari per a una bona tornada a l’escola, tant per als alumnes com per a les famílies.
Parlem de material escolar, d’economia familiar, del món digital en l’educació, d’aules saludables, us preparem guies i recursos útils per a afrontar aquesta tornada i avui, posem èmfasis en l’alimentació, clau per a un creixement saludable. Acudim a la Dra. Pilar Riu Villanueva, pediatra de Vithas Lleida, per a profunditzar en el tema i aprendre entre tots a gaudir de cuines saludables.
Cuines Saludables
Quines són les coses bàsiques que haurien de saber totes les famílies per a una bona alimentació dels seus fills?
Fins fa poc basàvem els consells sobre alimentació, i així es treballava també des de les escoles, en la piràmide dels aliments. Aquest model ha quedat obsolet, entre altres coses, perquè recomanava el consum de productes no saludables (en categoria d'”ocasionalment”), era confós quant a calcular racions… Actualment, basem les recomanacions en el Plat de Harvard que podem aplicar a partir dels 6 mesos de vida dels nostres fills i filles. És un model ben senzill: és un plat, com el seu nom indica, dividit en 3 parts. Cada part representa la proporció de nutrients que hauríem de menjar al dia: la meitat del plat han de ser fruites i verdures. ¼ part del plat cereals integrals (pa, pasta, arròs…) i l’altra ¼ part, proteïnes (d’origen animal com la carn o el peix, o vegetal com els llegums). A la part del voltant del plat s’indica que la beguda saludable és l’aigua i que l’oli a consumir ha de ser d’oliva verge (que pertany al grup dels greixos saludables). Seguint aquest model estem assegurant una alimentació sana i equilibrada.
Per què és important una bona educació alimentària des de la infància?
L’alimentació saludable comença des d’abans de néixer. Es parla de l’alimentació durant els primers mil dies de vida, que inclou des de l’embaràs fins als 2 primers anys de vida. Si nosaltres eduquem als nostres fills a menjar sa, l’estem ajudant a gaudir d’una millor salut en l’edat adulta i prevenir certes malalties que s’han vist directament relacionades amb l’alimentació durant la infància, com serien l’obesitat o malalties com la diabetis. A més, si establim uns bons hàbits alimentaris en aquesta etapa, el més probable és que els mantinguin al llarg de la seva vida.
Quins són els problemes de salut més habituals relacionats amb una mala alimentació?
Crec que un dels problemes de salut pública més importants i preocupants al que ens enfrontem al segle XXI és l’obesitat infantil. L’OMS refereix que al nostre país hi ha un 14% de nens amb obesitat, però l’estudi ALADINO realitzat l’any 2019, ens revela dades com que quasi un 24% de població infantil entre 6 i 9 anys tenen sobrepès. Són dades molt preocupants, ja que vol dir que 1 de cada 4 nens d’aquesta edat té sobrepès. Si sumem els dos percentatges, un 40% de la nostra població infantil està per sobre del pes que li tocaria. I que comporta tenir sobrepès o obesitat? Doncs problemes de salut en edat adulta, com malalties cardiovasculars o la diabetis abans esmentada. Evidentment, no és conseqüència només d’una mala alimentació, sinó que en aquest estudi també s’inclouen altres variables com activitat física, genètica, entorn familiar…
Per altra banda, tenim la malnutrició o desnutrició infantil que afecta majoritàriament països en vies de desenvolupament. La manca d’accés a aliments nutritius, el canvi climàtic amb sequera o inundacions que afecten l’agricultura d’aquestes zones…, fan que molts infants pateixin carències nutricionals que provoquen malalties com el raquitisme o dèficits vitamínics i anèmia.
Desfem mites sobre una bona alimentació. Quins són els que més es repeteixen?
Aquí us puc parlar una mica de l’experiència que visc jo en el dia a dia a la consulta. Depèn molt de cada família, de la seva cultura… però bé. El més freqüent és la “percentilitis”. Nosaltres quan fem la revisió dels nens i nenes els pesem i els mesurem, i posem els valors en unes gràfiques. Aquestes gràfiques tenen diferents línies que són els percentils, que van des del percentil 3 fins al percentil 97. La creença popular és que per a estar sa i, per tant, ben alimentat, és estar a la mitja o per sobre de la mitja. Podria dir que de tots els pares que veig preocupats pels percentils, el 95% són dels que estan per sota de la mitja. I per què? Perquè culturalment (tot i que per sort això està canviant) associem a bebè amb més pes, bebè més sa. I no és així. Ni tothom pot estar a la mitja, ni està més sa un bebè al percentil 97 que al 3. Cadascú és com és i el que hem de mirar és quins aliments li estem donant i si l’estem alimentant bé. Un cop tenim això assegurat, que cada nen segueixi el seu “carrilet” o percentil.
Quan ja són més grans moltes famílies diuen: “però li dono light”. Light no és sinònim de més saludable. Simplement, vol dir que té menys calories (en teoria). Si revisem les etiquetes d’aquests productes, ens emportarem sorpreses com que han afegit algun sucre o algun altre ingredient (que no sol ser saludable) per oferir un bon sabor o la textura desitjada.
Un altre en nens és que com que no volen fruita, els hi donem suc de fruita perquè serà igual de saludable. Doncs no. Els sucs de fruita naturals (els envasats ja no cal ni esmentar-los) tenen més contingut en sucre (la fructosa en fer suc es troba lliure) i hem reduït molt l’aportació de fibra respecte a si donem la peça de fruita sencera.
Aquests potser serien els més freqüents que veiem a la consulta, però podríem fer una llarga llista que sobretot és deguda a creences populars que han passat de generació en generació.
S’ha parlat molt sobre la dieta mediterrània. És una bona opció per als infants?
Si busquem la definició de dieta mediterrània per l’OMS, diu: “és aquella que ens aporta els aliments necessaris en la proporció i quantitat adequada per al correcte funcionament de l’organisme, adaptant-la a les necessitats de cada individu”. La dieta mediterrània, originària de la zona mediterrània com el seu nom indica, podria aproximar-se bastant al plat de Harvard del que us parlava abans: recomana un alt consum d’aliments d’origen vegetal (fruites i verdures), l’oli d’oliva i consum moderat de peix i carn blanca, i un baix consum de carn vermella, carns processades… Per tant, si es compleixen les proporcions del plat de Harvard, és indicada en nens. Ens hem d’oblidar del concepte “menú infantil” que tots tenim en ment, ja que dista molt de les recomanacions dels professionals de la salut.
És crucial que els aliments siguin de proximitat?
Més que crucial diria que és molt recomanable. Els productes de proximitat o de kilòmetre 0 són els que es produeixen relativament a prop del lloc on es consumeixen. Això fa que en el moment que els consumim siguin més frescs, i per tant mantinguin millor les seves propietats originals com el gust o l’aroma. A més estarem contribuint a l’economia de la nostra zona i assegurant que puguem gaudir de productes de proximitat durant més temps. I de manera indirecta, també contribuïm a disminuir el transport dels aliments d’una zona a l’altra i, per tant, a disminuir la contaminació ambiental.
Menjar en família té rellevància a l’hora de fer els àpats?
Per a mi és bàsic. I la bibliografia així ho diu també! A part que s’ha objectivat que al menjar en família els nens acaben menjant més saludable i tenen accés a més ventall d’aliments, té una sèrie de beneficis no relacionats amb l’alimentació com una millor relació entre pares i fills, millorant la comunicació entre ells i inclús s’ha vist que milloren l’aprenentatge. Els nens aprenen molt per imitació, i normalment els pares som el seu mirall. Si ells ens veuen menjar diferents aliments, ells ho voldran tastar. No oblideu que donar exemple és bàsic!
Nadons 0-5 anys
“La decisió de com alimentar als nostres fills és personal i sempre respectable”
Moltes dones no poden o decideixen, no donar el pit als seus fills, les alternatives són igual de recomanables nutritívament?
No hi ha dubte que la llet materna és l’aliment ideal per als lactants els primers mesos de vida: aporta tots els nutrients necessaris per al creixement, és segura, té anticossos que protegeixen als nadons d’algunes malalties… Però, la decisió de com alimentar als nostres fills és personal i sempre, sempre respectable. Jo sempre dic el mateix: un cop tens tota la informació de quins beneficis té un tipus d’alimentació o l’altra, la decisió que prenguin aquells pares és vàlida. En els últims anys s’ha millorat molt la llet de fórmula i s’han anat afegint components per a intentar que s’assembli el màxim possible a la llet materna. Per tant, a nivell nutricional, estem aportant tot el necessari perquè aquell nadó creixi correctament.
Com detectem les intoleràncies o al·lèrgies quan són tan petits?
En els primers 6 mesos de vida en què el lactant s’alimenta només de llet, podem trobar l’al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca que es manifesta com un quadre d’al·lèrgia en nens més grans: pot anar des de només una erupció cutània (després de prendre un biberó el nen es posa tot vermell i amb unes lesions d’urticària) fins a un quadre greu d’anafilaxi en què es posa en risc la vida del nadó.
A mesura que anem introduint l’alimentació complementària hem d’estar atents a l’aparició d’algun símptoma després d’introduir un aliment nou. Així doncs, els pediatres recomanem introduir els aliments nous d’un en un i observar si apareix qualsevol lesió a la pell o vòmits després de tastar un aliment. Pot ser que la primera vegada que tastin un aliment només surti alguna lesió que no donem importància, però a mesura que els hi anem donant i augmenta l’exposició a aquest al·lergen, la reacció al·lèrgica pot ser més greu. En cas de sospita d’al·lèrgia a algun aliment es duran a terme les proves complementàries per a confirmar-ho i es retirarà aquest aliment de la dieta.
Quant a intoleràncies alimentàries els símptomes solen ser digestius: dolor abdominal, alteracions en les deposicions… En aquests casos cal consultar amb el pediatra i intentar fer un calendari amb els dies que tenen símptomes per a intentar esbrinar la causa, ja que no hi ha proves específiques per a determinar-ho. La intolerància a la lactosa que potser és la més coneguda entre la població adulta és rara en edat pediàtrica i molt menys freqüent en època de lactant.
Quins són els beneficis del mètode “Baby Led Weaning” (BLW)?
El mètode Baby Led Weaning és una manera d’introduir l’alimentació complementària a partir dels 6 mesos guiada pel bebè. En aquests casos no es dona el típic puré sinó que s’ofereixen aliments sencers, amb la forma i textura adequades perquè sigui el mateix bebè qui ho agafi amb les mans i s’ho emporti a la boca. Ell serà qui esculli el que es menja del plat en funció de les seves preferències i de la gana que tingui. Per a iniciar el BLW el lactant ha de ser capaç de mantenir-se assegut, ha d’haver perdut el reflex d’extrusió (treure la llengua quan nota alguna cosa dins la boca) i mostrar interès pels aliments.
Els beneficis descrits amb aquest mètode són:
– Allargar la lactància materna: no hem d’oblidar que l’aliment principal dels nens durant el primer any de vida és la llet, sigui materna o artificial. Donat que amb aquest mètode atenem els senyals de sacietat del nen seran ells el que decidiran quina quantitat mengen de sòlid i posteriorment, oferirem la lactància a demanda.
– Estimular el desenvolupament psicomotor del nen: li estem oferint uns reptes que ajuden al seu desenvolupament com és l’inici de fer la pinça, millorar la coordinació ull-mà…
– Millorar els hàbits d’alimentació: és un mètode en què es respecten els senyals de gana i sacietat del bebè. Es tracta d’una alimentació activa, no passiva com quan es donen els purés, i per tant és el nen qui decideix quina quantitat menja. També s’ha vist que amb aquest mètode proven més sabors i textures i això sembla estar relacionat amb una millor alimentació en el futur així com reduir el risc d’obesitat infantil.
– Ajudar al desenvolupament de la musculatura oro facial, és a dir, la musculatura implicada en la masticació que posteriorment també estarà implicada en el desenvolupament del llenguatge.
Hem de valorar cada cas individualment, valorar l’estat de desenvolupament i maduresa de cada nen i la seva interacció amb el menjar, i a partir d’aquí escollir l’opció que ens sembli més adequada.
El procés de passar de líquids a sòlids en alguns nadons és complicat. Què els hi recomanes a les famílies? Per quins aliments s’ha de començar?
La recomanació és no endarrerir la introducció de sòlids més enllà dels 8-9 mesos. Els aliments que hem d’oferir han de tenir una textura adequada a l’edat, que siguin tous (si els podem aixafar entre els nostres dos dits és que ells ho podran aixafar amb la llengua contra el paladar). Així doncs, oferir la verdura bullida, el peix, la carn en forma de mandonguilles o hamburgueses tallades en bocins de mida adequada. El que hem d’evitar són els aliments amb alt risc d’ennuegament com la verdura crua, els fruits secs, aliments amb forma esfèrica (raïm, cireres…) i aliments tallats en forma de “moneda”.
Infants 6-11 anys
“No hem d’oblidar que el paladar s’educa, cal que els infants mengin fruita i verdura de manera precoç i repetida”
Com ho fem amb els infants que no volen menjar fruites i verdures? I els que rebutgen la llet?
Com he explicat anteriorment, la fruita i la verdura són un pilar bàsic d’una alimentació saludable. En casos que els nens no en vulguin hem de veure per què passa això: quins hàbits alimentaris tenen a casa seva (si no veuen que els seus pares o cuidadors en mengen, rarament en menjaran ells), quins aliments acostumen a menjar (el fet de menjar galetes o aliments processats amb sabors molt dolços fan que rebutgin sabors com els de la fruita o la verdura). En aquests casos, cal reconduir la situació i veure si així millora. Si, per contra, a casa tothom menja fruita i verdura, cal comprovar que no sigui un infant que menja molt dolç… Cal continuar insistint en el fet que mengi fruites i verdures, d’una manera que li resulti atractiva: oferir la fruita tallada a bocinets i amb escuradents que només calgui agafar i menjar, oferir la verdura amb presentacions que li resultin agradables o divertides. En aquests casos a vegades el menjador escolar ajuda molt, ja que per imitació dels seus iguals, molts n’acaben menjant. A més, allà saben que no hi ha “opció B” així que almenys s’obliguen a provar-ho. No hem d’oblidar que el paladar s’educa, pel que cal iniciar aquests aliments de manera precoç i de manera repetida perquè aquests nens en continuïn consumint a la seva vida adulta.
Begudes vegetals o llet de vaca per als petits?
A partir de l’any ja podem oferir als nens llet de vaca sencera. La llet és un bon aliment per la seva aportació de calci, però hem de tenir en compte de no donar-n’hi en excés perquè no ens desplaci les altres menjades. Les begudes vegetals no tenen res a veure nutricionalment amb la llet de vaca.
De quina manera conscienciem als nens i nenes de la importància de beure aigua?
L’única beguda que hem d’oferir als infants és aigua. Tot el que són begudes ensucrades, batuts… haurien de ser només per a ocasions especials com aniversaris o fets puntuals. L’ideal seria que mai en beguessin, però la realitat és que això és impossible. Abans de prohibir-ho totalment, és millor pactar que només en beuran en determinades ocasions. Els nens accepten molt millor un tracte que una prohibició!
Amb quina freqüència podem deixar que mengin dolços? Com els introduïm a la seva alimentació de la manera més saludable possible?
De la mateixa manera que les begudes ensucrades: el mínim possible. Un cop més, la situació ideal seria que mai mengessin llaminadures ni brioixeria, però sempre es pot pactar els dies concrets que en podran menjar.
Els menjadors escolars juguen un gran paper en la dieta de molts infants. Per quins aliments s’hauria d’apostar?
Els menjadors fan una gran tasca i en els últims anys, s’ha aconseguit molt en aquest aspecte millorant la qualitat dels aliments que s’ofereixen. Els aliments que haurien d’oferir, haurien d’estar basats també en el plat de Harvard: que el pes important del menú el tinguin fruites i verdures, i l’altra meitat estigui repartida entre l’aportació de proteïnes en forma de carn, peix, ou i en l’aportació d’hidrats de carboni. Intentar evitar sempre fregits i cuinar de manera saludable, com pot ser a la planxa o al forn, amb oli d’oliva, i que la beguda sempre sigui aigua. Darrere de la majoria dels menús escolars hi ha nutricionistes que fan una gran feina!
Per Lleida.com/REDACCIÓ – Lourdes Farré / Vithas Lleida