En general són mals temps per a tothom, però si intento trobar una explicació, crec que definitivament són mals temps per a l’esperança. La pandèmia mundial ha posat de manifest que la civilització que hem construït no es manté en peu. Ens crèiem molt intel·ligents i propietaris del futur i de sobte tot s’ha ensorrat com un castell de cartes. En aquests temps difícils que ens toca viure hem d’estar vigilants perquè no se’ns perpetuïn els problemes que ens han portat a aquesta situació. Cal abans de res crear unes noves actituds i valors basats en la solidaritat, la fraternitat i l’amistat universal.

Es vol una única família en la qual tots cuidem a tots i cuidem el planeta Terra per a les generacions futures. Al cor de les persones i com a conseqüència també en la vida de la societat han anat desapareixent molts valors, substituïts per un altre tipus de valors o simplement per un buit de valors.

L’impacte ha estat particularment intens en els joves que veuen el seu futur cada vegada més bloquejat i tenen la temptació d’enfonsar-se en una cultura de la diversió i gaudi.

Quan un sent una gran alegria, la vol compartir immediatament amb els altres. avui dia donem la impressió que no tenim cap bona notícia per anunciar a aquest món sense horitzons en què ens toca viure.

L’única manera de romandre en vela i amb combustible de reserva és una fe que opera a través de l’amor, que intenta contagiar-se d’uns als altres.

Quan fa fred i un encén foc per escalfar-se, si s’encenen diversos trossos de llenya, allunyats els uns dels altres, acaben per apagar-se. En canvi, si se’ls posen a cremar junts, donen una gran flama que pot caldejar l’ambient.

Si la ràbia la fem arma, hem d’aprendre a treure les emocions i els sentiments, treure’ls de l’àmbit del que és privat i bolcar-los a l’arena pública.

Convertir la ràbia, el dolor, el sofriment en acció política. Fem del reconeixement del dolor, propi i aliè, una arma de transformació.

No ens podem permetre ser cecs ni cegues davant aquesta pandèmia. Necessitem entendre la vida, aprendre a veure els afectes i els vincles des d’aquí, fer duels i construir la memòria col·lectiva.

Falten pocs dies per acabar l’any 2020. Gaudeix dels teus plans com dels teus èxits. Cada dia és una nova oportunitat per començar això que véns retardant.

Petit passos fan llargs camins.