Laia Aguilar: “A ‘Pluja d’estels’ hi ha moments lluminosos però també nostàlgia i patiment”

Làia Aguilar
Laia Aguilar és la darrera guanyadora del Premi Josep Pla

Amb ‘Pluja d’estels‘ (Destino, 2020), l’escriptora, guionista i professora barcelonina Laia Aguilar ha guanyat la 52a edició del Premi Josep Pla de prosa en català. La novel·la, que ha arribat a les llibreries recentment, es basa en la història d’un grup d’amics que voregen els quaranta i que, anys després d’un fet tràgic, es retroben un cap de setmana en una casa davant del mar, al Cap de Creus, on contemplen una pluja d’estels.

Què va ser el primer que vas pensar quan vas sentir el teu nom com a guanyadora?
Alegria i vertigen. Tots dos sentiments barrejats. Un premi és una il·lusió, un impuls, una oportunitat. Però també és un repte important, i això impressiona una mica…

Un grup d’amics de quaranta anys i un fet tràgic sembla que dóna molt de joc literari.
Volia parlar de les relacions intrínseques entre un grup d’amics. I sí, aquest grup d’amics compateixen un fet tràgic del passat que encara no han resolt. Ells fan veure que estan bé, intenten mostrar-se en tot moment feliços, però el cert és que un accident que van viure en el passat i que ha deixat fortes seqüeles no els deixa avançar. Hauran d’aturar-se i mirar enrere. I enfrontar-se al dolor. O fugir. Fugir també pot convertir-se en un bon antídot.

Durant la trobada afloren contradiccions, gelosies i històries d’amor.
Exacte, perquè aquest grup d’amics comparteix una història comuna des de fa més de vint anys. Són amics des de la universitat. Així que han competit, s’han enamorat, s’han envejat, admirat, odiat… Darrera la relació grupal hi ha tot un magma de sentiments individuals que a poc a poc van agafant forma. Sovint els veurem comportar-se d’una manera contrària al que realment pensen o senten. M’interessa molt tot el subtext que hi ha entre ells: silencis, jocs de mirades, frases inacabades… A poc a poc anirem descobrint la teranyina delicada de relacions que existeix entre tots ells.

Portada del llibre "Pluja d'estels"
Portada del llibre “Pluja d’estels” de Laia Aguilar

Malgrat el fet tràgic, també hi ha un punt d’humor.
A la novel·la hi ha moments lluminosos – els amics surten a navegar, es banyen al mar, fan grans sopars, escolten música, rememoren antigues anècdotes- però també hi ha moments de nostàlgia i fort patiment. Els moments bons o divertits van combinant amb els moments amargs i difícils. I diria que aquests acaben guanyant. En definitiva: són un grup d’amics més aviat poc idíl·lic. Perquè en el fons vull parlar d’això: de l’amistat amb contradiccions i esquerdes… De l’amistat real.

Per què vas decidir escenificar la història en un ambient aparentment idíl·lic?
Volia el mar, la sorra, una casa preciosa… però també volia la tramuntana amenaçant, la pluja, el vent… i com dius un fet trencador que contrasta amb el paisatge idíl·lic. Per molt que estiguin a un lloc de “conte de fades” el que succeeix contrasta amb aquest l’ambient que els envolta. Havia pensat situar-los a un pis de ciutat però al final me’n vaig desdir. Preferia envoltar-los de naturalesa. I fer-los sentir petits, vulnerables, insignificants.

 

En recollir el premi vas comentar que la societat està sotmesa a la tirania de la felicitat.
Sí, crec que vivim en un món on ens costa molt acceptar el dolor en sentit genèric. Sovint preferim fugir o obviar-lo. Ens passa a tots. Crec que som uns addictes a la felicitat. Hi estem obligats, és gairebé una imposició. I deixem de banda els moments tristos. La vellesa, la malaltia, la pèrdua, per exemple. Sembla que tot això no vagi amb nosaltres.

Així, a través de la literatura apostes perquè reflexionem al respecte?
No. La meva idea no és provocar cap mena de reflexió sinó explicar una bona història. Vull que el lector/a quedi seduït pels personatges i vulgui en tot moment saber-ne més, viatjar amb ells, emocionar-se amb ells. Més enllà d’això, si algú en treu alguna reflexió, benvinguda sigui.

Què trobes en la ficció literària que potser no trobes en l’audiovisual?
La literatura m’ha obligat a buscar una veu pròpia, un estil, una manera particular de narrar. D’altra banda m’ha fet preguntar-me una qüestió essencial: què em ve de gust explicar? Què em surt de dins? Què em preocupa? La literatura m’ha permès conèixer-me una mica més, diria.

Malgrat aquest premi destacat, continuaràs escrivint obres de literatura infantil i juvenil?
Sí. Quan tingui una bona història de literatura infantil o juvenil, l’escriuré. M’agrada la literatura juvenil perquè m’agraden els adolescents. M’interessa escriure per ells i estar-hi en contacte. Són un públic fidel, directe, sincer. Sovint penso que és el públic més exigent de tots. Si volem un país amb futurs lectors, crec que hem de donar bones històries als nens. Ells són el nostre futur.

Ara gaudiràs d’un petit descans, o ja tens entre mans algun nou projecte literari?
Tinc una història al cap, altre cop per a adults. Però de moment hi estic reflexionant, prenent notes, documentant-me… Tot molt a poc a poc. Ara vull dedicar-me a cuidar la criatura “Pluja d’estels”. Em ve molt de gust anar a llibreries a fer presentacions, clubs de lectura, xerrades… I sobretot, conèixer els meus lectors. Sento que ara toca “Pluja d’estels”.

 

Per Ramon Texidó 

TOTES LES NOTÍCIES