La pandèmia ha fet que no poguéssim deixar de mirar de prop “la germana mort”, com l’anomena St. Francesc d’Assís. Ens ha pres tants familiars i amics de forma cruel; ens ha demostrat que, quan arriba, pot ser trista perquè ens troba molt, massa, sols; ens ha fet adonar de la nostra fragilitat… L’Organització Mundial de la Salut estima que el número real de morts por coronavirus és 2 ò 3 vegades superior als 3,4 milions de defuncions notificades actualment a l’agència, segons explica l’Informe sobre les Estadístiques Sanitàries Mundials. És a dir, les xifres de difunts podrien estar entre els 6,8 i els 10 milions de persones a tot el món. Qui els recorda i qui prega per ells?
Novembre el comencem sempre amb el record de la festa de Tots els sants i santes de Déu, festa joiosa i plena d’esperança i de comunió. Els sants ens atreuen vers Déu i ens ajuden a confiar en l’amor del Pare que vol salvar-nos i reunir-nos amb Ell, per tota l’eternitat. Ens ajuda conèixer les lluites i les heroïcitats dels sants, la confiança que van tenir en Déu i el bé que van saber realitzar, fent fructificar els talents que Déu els va atorgar. I el dia 2, recordem tots els difunts del món, especialment els nostres familiars, amics i benefactors, i tots els qui estimem, que ja han partit cap a la Casa del Pare. Enguany hem de tenir presents tants milions de víctimes de la Covid-19, els coneguts i els desconeguts. Tinguem-los presents especialment durant tot el mes de novembre; preguem amb confiança per ells, perquè rebin el perdó i la salvació eterna; i demanem que els sacerdots preguin també pels nostres difunts, amb l’oferiment de sufragis; no els oblidem davant l’altar.
L’Eucaristia és el millor dels sufragis pels nostres difunts, ja que sempre és el memorial de la mort redemptora i de la resurrecció de Crist, que “ens obre l’esperança d’una resurrecció gloriosa”, com canta el prefaci primer de difunts. Encomanar una persona difunta i fer que els ministres de l’Església preguin per ella, anomenant-la a la celebració de l’Eucaristia, és unir-la a Crist per presentar-la, juntament amb Ell, al Pare. A cada missa recordem la intercessió i l’ajuda dels sants, i alhora també sempre preguem pels difunts, a l’interior de la pregària eucarística. Apliquem els mèrits de Crist als vius i als difunts, convençuts que el sacrifici de Jesucrist, i els mèrits de la Verge Maria i de tots els sants, de totes les obres bones realitzades, els seran vida i salvació.
El Senyor, amb el seu misteri pasqual, ens ha preparat un camí de vida i d’esperança eternes. Ell afirma: “Jo sóc la Resurrecció i la Vida. Els qui creuen en mi encara que morin, viuran!” (Jo 11,25) i aquestes paraules continuen trasbalsant la humanitat. Crist il·lumina i revela l’esperança de la resurrecció gloriosa, més enllà del sofriment i de la mort. “Aquesta revelació de Jesús ens interpel·la tots –diu el Papa Francesc- i per això estem cridats a creure no con un miratge en l’horitzó, sinó com una realitat que està present i que ens involucra misteriosament ja des d’ara. És a nosaltres a qui el Senyor crida a renovar el gran salt de fe, entrant ja des d’ara en la llum de la resurrecció”. Quan es produeix aquest salt, “la nostra forma de pensar i de veure les coses, canvia. La mirada de la fe, transcendint el que és visible, veu en certa manera l’invisible i cada esdeveniment s’avalua llavors a la llum d’una altra dimensió: la de l’eternitat”
