Avui vull escriure el meu article, amb aquests senyals d’auxili que són els dolors i les molèsties dels que pateixen i pateixo jo, de la malaltia invisible Fibromiàlgia. Entendre el “dolor” per mi és com un interruptor que m’ha canviat la meva vida, tant exteriorment com interiorment.
Encara que el meu procés sigui dolorós i se sofreixi, acaba tenint alguna fi. Aquesta fi, depèn de la interpretació que treuen del que em passa en el moment actual i les exigències que no em deixen mirar més enllà i cercar solucions.
Em sento moltes vegades asfixiada, esgotada pel que estic vivint, no és més ni menys que la sensació de no sentir-me jo mateixa, de no sentir que sóc suficient.
Els meus límits personals em franquegen i dono més del que puc, tant particularment com a la feina ser responsable, agradable, somriure encara que no en tingui ganes, procuro que no em cridin l’atenció, crec que per això sóc molt estricta amb mi mateixa.
Hi ha moments en què llençaria la tovallola de manera definitiva, en no acceptar el canvi que estic detectant a cada moment, la falta de forces al meu cos, cansament, una fatiga intensa, no puc dormir, ansietat.
Alguns dies m’és impossible aixecar-me del llit. No és debilitat, no és caprici ni una mala ratxa, i això és com em fa sentir, una persona que ja no serveix per a res.
He necessitat suport de professionals com psiquiatre, psicòleg, per tal de millorar l’aspecte emocional, al pla laboral, la meva memòria amb la qual procuro apuntar les coses per recordar, els dies mesos, etc, al meu mòbil amb la qual l’alarma m’avisa, això és ara la meva qualitat de vida, per circumstàncies que no vull i altres vegades per allunyar-me d’aquesta situació que no em deixa mirar més enllà i poder reconduir la meva vida més endavant d’una altra perspectiva.
En la meva opinió personal, crec que seria necessari donar més visibilitat i sensibilitat a tots els tipus de malalties cròniques.
Aquí va una poesia, per a totes les que ho patim:
( PERQUÈ JO NO )
PERQUÈ JO NO, PUC GAUDIR DE LA MEVA FAMÍLIA, PERQUÈ EL DOLOR M’HO IMPIDEIX.
PERQUÈ JO NO, PUC REALITZAR LES TASQUES DE LA MEVA CASA,
EL CANSANCI DES DEL MATÍ A LA NIT M’ESGOTA.
PERQUÈ JO NO, PUC ANAR DE COMPRES, EL DOLOR M’IMPEDEIX
CARREGAR PES I ESTAR DE PEU LLARG TEMPS.
EL DOLOR M’HO IMPEDEIX, EL CANSANCI ÉS BRUTAL,
VULL PERÒ NO PUC.
PERQUÈ JO NO, VIU EL MEU DOLOR DAVANT ELS MEUS, ES REFLECTEIX EN EL MEU ROSTRE, NO PUC ENCARA QUE VULGUI DISIMULAR, EL DOLOR NO ES VEU, PERÒ ESTÀ LA FIBROMIALGIA DOLOR,
CANSAMENT, ESGOTAMENT I MOLT MÉS.
PERÒ SOM VISIBLES NO INVISIBLES.