Som a classe, avui estem tastant vins fets amb Tempranillo…
Ha estat interessant, de debò, poder tastar l’expressió d’aquesta varietat elaborada a diferents zones i, el que ha estat més interessant és poder-ho tastar a cegues.
Diuen que fer un tast a cegues, és una cura d’humilitat per als tastadors i moltes vegades ens posa a lloc. Altres vegades i, sap greu dir-ho, perquè hi ha molt d’esforç al darrere, posa al seu lloc els vins.
Obro l’última ampolla, amb l’esperança que aquest cop si, que aquest vi m’agradi. L’he tastat varies vegades i mai m’ha emocionat. M’assalten els dubtes i els interrogants. Potser no l’entenc? Potser no l’he ensopegada mai? És difícil, a més l’anyada que anem a tastar és complicada.
Diuen que hi ha anyades bones i anyades d’enòleg.
Examen d’anyada i d’enòleg en aquest cas.
No diré res, deixaré que els alumnes expressin el que senten, no vull pas interferir.
Tastem. El color ens situa a la zona, bé. Els aromes ens ho confirmen, fruita, barrica de qualitat ben integrada. Anem a tastar, l’entrada ens dona una certa estructura i de cop… cau!!! Se’ns ha perdut al seu pas per la boca. En silenci però atent escolto les descripcions dels alumnes, aquest vi sense nom s’ha perdut al mig del seu pas… reflexió general, mala anyada, es nota la gelada.
Era l’últim vi, era el castell de foc del final de festa. El destapo. Miro les cares dels alumnes i veig com se’ls apaga la mirada o com creix la cara de decepció. Ara el vi ja té nom. Un nom amb majúscules, com la decepció dels alumnes.
Quan amaguem els noms ens posem tots a lloc. Tot i així, tornarem a tastar el vi, que no faltin oportunitats!!!
Sergi Figueras. Sommelier
Co-Founder Thunder Wine Makers
Millor Sommelier de Catalunya i Espanya 2012