El Pot Petit: “És d’agrair l’afecte que ens mostren les famílies confinades a través de les xarxes”


La banda empordanesa El Pot Petit, que combina als seus espectacles música, titelles i teatre, va celebrar l’any passat els seus deu anys entretenint i acompanyant infants i famílies amb el concert especial ‘10 anys amb El Pot Petit’, que ara ofereix també online degut a la limitació que els suposa el coronavirus. De fet, el grup ha fet públic aquest abril que la crisi de la Covid-19 els ha obligat a suspendre o ajornar més de 50 actuacions, fet que ha portat alguns dels seus integrants a plantejar-se la “reorientació professional”. Tot i que es declaren optimistes, si no hi ha mesures que els permetin pal·liar la situació, “el grup perilla”, reconeixen Helena Balagué, Jana (Roses, 1984) i Siddartha Vargas, Pau (Castelló d’Empúries, 1982), protagonistes als escenaris d’El Pot Petit.

Abans que res, enhorabona pels deu anys d’El Pot Petit, reconeguts amb el Premi Enderrock 2020 per votació popular al millor disc per a públic familiar. Com valoreu aquesta dècada del grup?
Helena Balagué (HB). Doncs d’una manera molt positiva, perquè quan vam començar ho vam fer amb molt poca cosa, una guitarra i molta il·lusió anant a fer espectacles molt petitons, i durant aquests deu anys hem anat creixent molt com a grup, s’han anat incorporant nous components… fins arribar a aquests deu anys de companyia que són increïbles; hi ha moltes famílies que formem part del seu dia a dia, que canten les nostres cançons, i per a un grup és el millor que et pot passar.
Siddartha Vargas (SV). Jo crec que si ens ho haguessin dit fa deu anys… no ens ho haguéssim pas imaginat precisament per això, perquè vam començar súper petits i l’any passat érem tretze persones a l’escenari d’un espectacle únic i molt especial, i és molt emotiu tot plegat que durant aquests deu anys haguem crescut tan exponencialment amb tanta feina i esforç.

L’any 2019 vau fer gairebé 200 actuacions. La crisi del coronavirus ja ha provocat, tal com heu fet públic, la suspensió o ajornament de més de 50 actuacions. Com afronteu aquesta situació excepcional?
SV. La veritat és que ens ha costat encarrilar-ho una miqueta perquè precisament començàvem al març la gira per teatres, festes majors i festivals, i s’ha vist truncat: des del desembre no estem fent actuacions. I és difícil veure com superem aquesta situació, però el que estem fent és ser optimistes i buscar diferents vies per tirar endavant, amb l’optimisme que això pari algun dia i sigui possible fer actuacions, perquè en tenim moltes ganes i perquè aquesta il·lusió és el que ens mou.
HB. A mi m’agradaria afegir que, mentre hi hagi aquesta situació, tant nosaltres com tots els grups necessitem que hi hagi unes mesures clares per part del Govern, perquè és una situació insostenible: si no fem concerts, els nostres ingressos són gairebé zero i ni els grups ni els treballadors culturals podem aguantar aquesta situació. Les mesures ens fan molta falta perquè la previsió és que estarem un llarg temps sense pujar als escenaris.

Heu anunciat en una nota de premsa que alguns dels músics d’El Pot Petit valoren la “reorientació professional”. Aquesta decisió podria implicar abandonar el projecte?
HB. Teníem la gira molt ben programada fins a finals d’any i per tant sabíem les actuacions que faríem cada mes i tothom podia saber el sou que cobraria, i això va portar que molts dels músics de la nostra banda poguessin prendre la decisió de dedicar-se més plenament al projecte i potser deixar altres feines que tenien. Ara tot això ha canviat d’un dia per l’altre, i sí és veritat que nosaltres, com a grup, si no tenim ingressos no podem fer front a la situació de tota la nostra banda, que ens encantaria poder mantenir un sou amb tot l’equip, però la realitat és que no ho podem fer ni amb nosaltres mateixos. Fa poc vam tenir una reunió i molts dels nostres músics ens deien: “Si la situació ha de seguir així, nosaltres ens hem de buscar una altra feina temporalment”. És una decisió molt dràstica perquè ara estàvem tots treballant molt en el projecte, però és això: si no hi ha unes mesures concretes i no tenen uns ingressos per viure, doncs evidentment que cadascú s’haurà d’espavilar com pugui i davant d’això el grup evidentment perilla, però no només el nostre, sinó el de tothom.

De fet, davant la dificultat de la venda física del DVD del concert ‘10 anys amb El Pot Petit’, heu optat per oferir el contingut online amb un preu a voluntat de les famílies. Us heu plantejat tenir ingressos amb altres propostes online?
SV. Amb aquest DVD el que vam voler fer és un producte per tenir gravat un espectacle molt especial que ens feia molta il·lusió tenir, i digitalment és com podem arribar a les llars ara mateix. Per tant, com a font d’ingressos, sí; com a manera de subsistir, jo crec que no és viable vendre continguts digitals per poder sobreviure nou músics ni a curt ni a llarg termini. Per això estem treballant molt a buscar solucions per regenerar-nos i buscar els camins per treballar.
HB. Estem molt acostumats també a consumir tot allò digital de manera gratuïta, llavors quan fas pagar un producte costa molt: en el nostre cas, hem tingut bastant bona rebuda però sí que vam tenir molt clar que hem de ser conscients de les circumstàncies del moment i tampoc volíem que cap família, si estaven en una situació de crisi com la nostra, que hem perdut la feina, doncs que es poguessin quedar sense veure’l. Per això vam triar el mètode que la gent pogués triar el preu. Però com diu en Siddartha, és molt complicat que el grup es pugui sustentar només amb aquest contingut digital. Sí que estem estudiant segons quines vies per poder monetitzar segons quines coses, perquè a més a més tenim l’agreujant que a partir del gener d’aquest any, pels que fem contingut infantil, Youtube ens penalitza d’alguna manera i els nostres ingressos seran d’entre un 60 i un 90% menys del que eren fins ara, perquè Youtube no posa publicitat als nens i nenes, cosa que em sembla molt correcte, però els qui en sortim perjudicats som nosaltres.

Precisament a Youtube es van connectar 70.000 famílies per veure el concert ‘10 anys amb El Pot Petit’. Com esteu vivint l’acompanyament dels infants durant el confinament?
HB. És molt emocionant! Perquè rebem… no donem l’abast; a mi a vegades em sap greu perquè hauríem d’estar tot el dia al mòbil contestant missatges, però rebem molt d’afecte de les famílies a través de les xarxes, i la veritat és que en aquests moments s’agraeix. És d’agrair tenir aquesta via directa a través de les xarxes amb els nostres seguidors perquè ens puguin dir com ho viuen, perquè ens puguin demanar.

A les xarxes us hem pogut veure oferint contingut amb el grup Xiula, per exemple. Heu pogut compartir les vostres inquietuds amb altres grups de música per a públic familiar?
SV. Jo crec que estem tots en la mateixa situació; tots esperant que hi hagi concerts perquè és el que ens fa caminar. A mi estar a casa davant d’un ordinador no m’agrada, m’agrada estar dalt d’un escenari i fent ballar i cantar les famílies, això és el que m’omple. Nosaltres, el sector teatral, vam ser els primers a quedar perjudicats i també serem els últims que puguin tornar a la normalitat. Però sí, tenim contacte amb diferents grups, amb com ho estan vivint… És com una mica de teràpia: “Com esteu? Què feu? Com va?”. I ens ajuda, perquè quan veus que tothom està molt malament, penses: “D’acord, doncs afrontem-ho tots plegats i seguim aquest camí junts”.
HB. De fet, va sorgir una iniciativa que vam coordinar alguns grups i vam fer la primera trobada online perquè va sorgir la necessitat de trobar-nos tot el sector de grups que ens dediquem a la música per a públic familiar. Vam fer una primera assemblea online per parlar de la situació, per veure com estem tots plegats, per compartir penes i alegries i per intentar coordinar-nos una miqueta i fer força des d’un sector que pensem que la podem fer perquè tenim el seguiment de moltes famílies.

L’objectiu d’aquesta trobada és fer arribar a les administracions un paquet de propostes?
HB. La trobada és per parlar de les mesures concretes que necessitaríem nosaltres com a grups de música per a públic familiar; saber com actuen els altres grups a nivell de contractes, ajornaments, cancel·lacions… i a partir d’aquí i de conèixer tota la informació de tots els grups, intentar traspassar aquesta informació al Departament de Cultura per concretar i perquè s’escoltin les nostres necessitats.

Ja per acabar, com creieu que se’n sortirà d’aquesta crisi, la cultura? Afectarà de manera especial a propostes com la vostra, destinada a un públic familiar?
SV. Estem molt immersos precisament en això, a mirar com fem front a tot plegat. Tenim molt present que, encara que costi molt, hem de continuar creant contingut per entretenir a les famílies que estan confinades a casa i per crear coses noves pel que vindrà.
HB. Sembla que per estar tots tancats a casa tothom ens diu si farem noves cançons, i jo penso “ostres, em costa molt”. Els ànims no m’ajuden gens perquè penses en futur i no saps quin serà aquest futur ni com ho farem, i a mi personalment m’afecta això a la creativitat perquè no em surt de manera natural. Nosaltres acostumem molt a crear en equip en llargues sessions, i estant sol a casa no és fàcil. Però bé, esperem canviar-ho.

Text: Clack | Vídeo: Marina Rodríguez / Clack

TOTES LES NOTÍCIES