La ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, i la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, han presentat aquest divendres el primer Pla Nacional de la Infància i l’Adolescència (PNIA).
El pla emana de la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents del 2019, té la finalitat d’establir els compromisos i les estratègies d’actuació en les polítiques centrades en els infants i adolescents. A més, pretén reforçar la coordinació de totes les actuacions dutes a terme en els diferents nivells d’intervenció.
El PNIA –que va ser aprovat la setmana passada per la Comissió Nacional de la Infància i Adolescència (CNIA) i és el primer pla nacional a Andorra– s’ha desenvolupat a partir d’un ampli procés de consulta i participació de tots els actors implicats, volent ésser aquest procés el més extens i representatiu possible. Els treballs de definició s’han realitzat mitjançant dues fases, coordinades pel Ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat i pel Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior amb l’acompanyament del Consell d’Europa.
La primera fase, que va començar el 2020, va comptar amb el lideratge del Comitè tècnic de la Comissió Nacional d’infància i Adolescència i amb la participació dels representants tècnics de les diferents administracions que treballen prop de la infància i l’adolescència, dels col·legis professionals, de les associacions i de la comunitat educativa i d’afers socials.
La segona fase, es va centrar en recollir les inquietuds i voluntats dels infants i adolescents. Així, en el sí dels centres educatius i amb la col·laboració d’UNICEF, es van dur a terme activitats i es van difondre qüestionaris adreçats als estudiants d’entre 6 i 16 anys. D’altra banda, es van organitzar trobades dels joves d’entre 16 i 18 anys amb els ministres i el cap de Govern.
Pallarés i Vilarrubla han explicat que el pla es regeix per quatre principis, que estan presents a tot el projecte: l’interès superior de l’infant, la inclosivitat i universalitat dels serveis, la coordinació i participació entre tots els actors, i l’entorn digital en totes les estratègies.
En concret, el PNIA s’articula al voltant de quatre compromisos, que, segons s’ha establert al mateix pla, s’han d’assolir al 2026: tots els infants i adolescents tenen garantit l’exercici dels seus drets; tots els infants i adolescents tenen les mateixes oportunitats; i tots els infants i adolescents estan protegits davant qualsevol situació de risc; i tots els infants i adolescents gaudeixen d’un entorn segur d’un temps de qualitat amb les seves famílies.
Tal com ha destacat Ester Vilarrubla, dels 4 compromisos es desprenen 12 estratègies (com ara formació, hàbits saludables, prevenció, oci i lleure, protecció o suport a les famílies). Les estratègies es plasmen en un total de 42 accions, que s’han seleccionat segons determinats criteris com el seu impacte, el nombre d’infants i adolescents que se’n beneficiaran, la destinació a col·lectius més vulnerables, el seu impacte pressupostari, o l’equilibri entre les accions a curt i a llarg termini, tot i tenir un pes important aquelles provinents dels mateixos infants o adolescents.
“L’objectiu és que no siguin accions aïllades, sinó que estiguin coordinades”, ha posat en relleu la titular d’Educació i Ensenyament Superior, que ha subratllat que de les 42 accions ja hi ha algunes que s’estan duent a terme, que s’han de reforçar, i algunes altres que són innovadores.
Pel que fa al seguiment del PNIA, Judith Pallarés ha afirmat que ara “s’ha de garantir que es duguin a terme les accions”. Per a fer-ho, ha continuat, s’ha designat una persona del Departament de Joventut del Ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat que “serà la coordinadora del procés d’implementació del pla”. A més, la persona coordinadora treballarà aquesta supervisió juntament amb el comitè tècnic i, posteriorment, amb el CNIA. “Ara hem de continuar i el primer és fer el retorn dels resultats a tots aquells que han participat en l’elaboració del pla”, ha afegit Ester Vilarrubla.
