El mal del segle XXI

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Més que un virus sembla una epidèmia de solitud la que ens envaeix els sentits i ens rebrega l’ànim. Familiars, amics, companys i companyes de treball, als que havia vist hores i dies abans simplement i en la lògica descarnada de la pesta, han deixat d’ocupar un espai en el nostre món material i afectiu.

D’algunes persones ens assabentem de la seva hospitalització i d’altres del seu confinament a casa seva, algunes tenen sospites o són alienes als símptomes. En tots els casos de la malaltia la mort és simultània, com instantània, és la sepultura o la cremació, ni vetlla, ni funeral.

Tan sols el condol telefònic, o per missatge. Encara no hi ha temps de reflexionar del que estem passant, preguntem si hem complert amb les mesures sanitàries reglamentàries i adequades, per no ser part de les xifres i evitar el contagi.

Mentrestant l’angoixa i la inquietud ens aclaparen. El govern ha fet l’adequat i el convenient? Això és el que molts es pregunten. Si bé avui els governs prenen mesures per desaccelerar la pandèmia i protegir les vides i els mitjans de subsistència, també han de pensar en preservar l’estabilitat macroeconòmica, continuar generant confiança i mantenir una comunicació clara per evitar recessions més profundes i tensions socials.

De cara al futur, aquesta crisi pot ser una oportunitat per plantejar les polítiques i tornar a construir amb sistemes més sòlids per a les persones i les economies.  L’impacte en el benestar de les persones i les llars és profund, tant en termes monetaris com no monetaris, amb possibles conseqüències a llarg termini per al capital humà.

Les llars perden els seus ingressos a causa de la malaltia i de la reducció concomitant de l’ocupació formal i no formal i de les remeses, alhora que enfronten l’augment dels preus dels béns essencials.

Les interrupcions de la prestació de serveis i béns essencials que inclouen l’atenció mèdica, l’educació i la nutrició no només soscaven el benestar, sinó també el capital humà i, la productivitat futura.

Les dones i altres grups vulnerables exclosos de sistema de protecció social formal són els més afectats. Que s’ha de fer en una societat millor després del confinament, on la gent gran siguin valorades?

Molta gent vol una ‘nova normalitat’ després de la reclusió, en què les persones grans no seran excloses del sistema de salut, on no es considerin ‘un sol ús’, on la discriminació per edat s’abordi amb honestedat.

TOTES LES NOTÍCIES