Pau Vidal / AMIC (Page 9)

Segurament poques paraules tan associades a un imaginari concret com príncep i princesa, que ens evoquen irremeiablement un univers de contes infantil i coloraines cursis. No gaire menys irreal, i cursi, és laLlegir

Ves quina casualitat que la setmana passada parlàvem, a propòsit de l’adjectiu civil, de les dues cares dels mots, que tan aviat (no tots, però molts sí) van associats a valorsLlegir

De totes les anècdotes relacionades amb el nom del partit ara a punt d’extingir-se, recordo amb especial, ehem, afecte, la d’aquell càrrec de la formació espanyolista que, volent fer-se elLlegir

Els embussos a les carreteres, ara que han tornat a saltar a la palestra els de l’autopista, dificulten força l’habitual florida de llengua edulcorada pròpia dels mitjans de comunicació. AlLlegir

Sorprenentment, no trobo als diccionaris l’any de primera documentació del mot, una dada que sovint ens proporcionen. Tanmateix, es remunta a més d’un segle enrere, als començaments de l’època deLlegir

L’enèsima sortida de la conselleria d’ensenyament catalana tindrà la virtut, si més no, de familiaritzar-nos amb l’únic derivat existent fins ara del llatinisme currículum, que durant una pila d’anys haviaLlegir

Hauria volgut complir l’exigència del tribunal aquest que anomenem amb sigles perquè sembli una institució normal, fins i tot nostra (amb aquesta C que teòricament vol dir Catalunya, però…), enLlegir

Com que l’origen del substantiu olimpíada i l’adjectiu olímpic és tan transparent, ens centrarem en el primer mot del sintagma, que, d’altra banda, per reducció, ja en concentra pràcticament tota la càrrega semàntica. SiLlegir

Em sorprèn que un terme tan corrent com planta encara no hagi sortit mai a la sèrie del conflicte. Segurament té a veure amb la “innocència” del mot, en relació amb elLlegir

Dèiem el dia passat que el mot que ens ocupa forma part de la família del verb albirar, encara que ha conservat la forma més acostada a l’original perquè davalla directamentLlegir

Per a mi aquest mot esdrúixol anirà lligat per sempre més a la proposta que fa anys que en Rudolf Ortega llança (de moment en va) a la filologosfera: queLlegir

Per als que vam néixer abans de l’últim quart del XX Pegasus era un grup de música híbrida (entre electrònica i jazz amb empelts d’altres sonoritats) d’aquells que en dèiemLlegir

És probable que el lector atent hagi notat que d’ençà de l’esclat de la guerra d’Ucraïna els mots que desfilen per aquesta secció solen tenir doble lectura. N’hi ha que,Llegir

He posat el títol en plural per al·ludir de seguida al lleu problema gràfic que presenta aquesta família. Trobem sovint l’adjectiu pasqual (o fins i tot el nom propi Pasqual) escrit amb dièresi,Llegir

La setmana passada, aprofitant les hores ocioses a conseqüència de l’absència de mestres a classe, ens vam enfonyar en els misteris d’aquesta família tan suculenta. Ens vam fixar en laLlegir

Una manera útil d’aprofitar les hores que la vaga de professors a Catalunya ha deixat lliures (descomptant les dedicades a anar a la mani, no cal dir-ho) seria endinsar-se enLlegir

Més que la capacitat lingüística de la presidenta del Parlament, infreqüent en un gremi com més va més mediocre, m’ha sorprès que violació encara no hagués aparegut en aquesta columna. Bé, dicLlegir

Tants anys com fa que parlem de conflicte i de cop i volta, amb aquella aparent senzillesa que transmet la quotidianitat, pam, ja tens la forma màxima d’expressió del conflicteLlegir

Una paraula tan simpàtica i alhora tan pobra… Tan pobra de família, perquè té un germà i prou: el substantiu calendar (‘inventari dels documents pertanyents a una casa, una família o unaLlegir

Si sou o heu estat excursionistes és més que probable que el terme refugi us resulti familiar: per als qui ens agrada caminar per les altures, els refugis de muntanya són comLlegir