Es veu que l’enrenou a la Policia de Catalunya ha tingut a veure amb les quotes de nous comissaris i comissàries, que s’han decantat clarament cap a les segones. Signes del temps. El director general de la cosa ha explicat que la “feminització” del cos és una prioritat estructural del departament, i que al càrrec ara cessat això no li acabava de fer el pes.
Que els Mossos d’Esquadra siguin objecte de “feminització” generarà més d’una pega de nomenclatura, atesa la malaltissa preocupació que les autoritats (i molts aficionats) del país tenen per la façana i la correcció política; si han dedicat tants esforços a convertir els professors en professorat i els ciutadans en ciutadania (entre moltes altres beneitures), és obvi que no permetran gaire estona més una denominació tan masclista com mossos d’Esquadra. On vas a parar? L’etiqueta #onsonlesmosses ja està trigant.
El problema és, doncs, com els rebatejaran. ‘Policia de Catalunya’ és el nom oficial i el preferit, em consta, de molts dels que en són membres. Però la denominació popular és molt viva, per tant, cal trobar una alternativa a mossos. ‘Mossos i mosses d’Esquadra’? Una mica llarg, no? I si en busquéssim un de col·lectiu?
Afortunadament (o no, això és discutible), el diccionari ja en té un de preparat. Teniu present aquella locució que diem per a referir-nos a qui exalta massa els ànims del proïsme, “esvalotar l’aviram”? Doncs aquest sufix -am serveix precisament per això, per a crear noms col·lectius. Es pot fer tant amb bèsties (aviram, mosquitam, gallinam…) com amb objectes (clavegueram, cadiram, trastam) i fins i tot amb parts del cos (budellam, pitram). I si el que us esteu demanant és si es pot aplicar a persones, la resposta és sí, també podem fer col·lectius de persones, tal com demostren els casos de pagesam i femellam (normatius) i de guirillam (encara no normatiu, per a designar un ‘conjunt de turistes’: “Tot aquest guirillam al voltant de la Sagrada Família fan més nosa que altra cosa”).
El més bo és que en el cas que ens ocupa ni tan sols hem d’inventar res, perquè mossam ja existeix. I amb una definició que sembla feta expressament: ‘conjunt de mossos i mosses’. Que allò que abans eren xicots de barretina avui s’hagin transformat (en alguns casos) en cafres fatxes i agressius, i els nostres manaires (en força més casos) en una colla de cínics pusil·lànimes, ja són figues d’un altre paner. Tenim el país que tenim i els temps són els que són. Però, mentrestant, endavant amb el mossam!
