Suar

Pau Vidal
Pau Vidal

Començaré aquest rodalmot amb una confessió en veu baixa: segurament hauria estat més pertinent desentranyar el mot calor, però el cert és que forma part d’una família tan rica i tan plena de possibilitats que m’ha semblat malaguanyat liquidar-lo amb una sola peça, de manera que el deixo per a un altre estiu tan passat de voltes com aquest. Que, pel que diuen els experts, no trigarà gaire.

Però el verb suar, tot i força més modest, també té el seu què. Resulta indiscutible que el seu fill més cèlebre és suor, però jo en tinc present un altre que m’apareix tot sovint als “crucigrames”: suarda, ‘Substància greixosa excretada per la pell dels moltons que impregna la llana’, i d’aquí el verb dessuardar i el substantiu dessuardatge.

Un altre fill il·lustre, gosaria dir il·lustríssim, és ni més ni menys que sudari, que abans d’adquirir anomenada com a llençol de Crist designava, entre els romans, un simple drap per a eixugar la suor (sudarium).

Completen la llista de derivats més o menys coneguts els tecnicismes sudació exsudació (emprats sobretot en l’àmbit esportiu), el simpàtic verb entresuar (que ens fa anar de corcoll a l’hora d’escriure’l perquè és excepció a la norma del guionet) i sobretot el substantiu suada, tal vegada el que estem pronunciant més aquestes setmanes de calor insofrible: “Quina suada, aquesta nit, tu!”.

Ara bé, si hi ha un fill de suar que s’ha fet famós en els últims temps és sense cap mena de dubte el que designa la “samarreta de cotó, de màniga llarga, que hom utilitza com a part superior del xandall o també com a jersei esportiu”. És a dir, la famosíssima dessuadora, esdevinguda cèlebre no tant per la notable presència en aquesta vida moderna de proliferació d’esportistes de xarxa social com per la batalla protagonitzada (i perduda) amb el castellanisme sudadera.

En realitat dessuadora ja existia en el camp de l’hípica (‘Manta petita que es col·loca sota la sella de les cavalleries’), però no ha estat fins a la gran eclosió del running i altres esports d’Instagram que s’ha popularitzat.

És obvi que el terme dessuadora al·ludeix al fet que aquesta peça ha d’ajudar qui la porta a alliberar-se de (part de) la suor que comporta la pràctica de l’activitat esportiva, però al meu entendre si, més vius, l’haguéssim batejada senzillament com a suadora (una ampliació de sentit de l’adjectiu ja existent) hauríem tingut més possibilitats d’èxit i potser ens estalviaríem la castellanada que ara campa pertot.

En fi, bones suades.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES