Castanyada

Pau Vidal
Pau Vidal

La castanya és plena de sorpreses. I no solament per les cuques que hi trobem de tant en tant; segons els indrets, també ha significat coses tan curioses com una “ampolla de ventre ample, generalment petita i de vidre verdós, per a guardar-hi xarops o licors”, o la “porció de cabells que una dona duu lligats rere el clatell”, o també “animalet que rosega les arrels dels ceps joves i les oliveres”, i encara altres de més pintoresques de l’estil d'”excrement del bestiar de peu rodó”, “testicle d’animal de llana o cabrú” i, finalment, “mentida o cosa tan extraordinària que resulta de mal creure”. La fantasia popular és inesgotable.

Colleta a part fan els usos de castanya com a sinònim de mastegot patacada. En realitat, el DIEC la defineix com a “cop donat al cap amb la mà o les mans plegades”, que és una definició certament reductiva; l’Alcover i el GDLC ja estan més al dia: “es pot dir de qualsevol cop fort” i “cop, topada. S’ha clavat una castanya amb la moto” respectivament. Això sí, el primer dona entrada pròpia a l’augmentatiu castanyot, que ja és alguna cosa.

A continuació venen la castanya de mar, que és una garota, la d’aigua, que és una herba aquàtica, i la simpàtica castanya de Mallorca, el nom humorístic dels aglans (“que només en menja la gent porca”, diu la dita).

Després tenim els boscos on es fan, que responen a una tipologia creixent: el castanyar, la castanyeda i la fantàstica castanyereda, que sembla allargassada a posta, oi que sí?

Encara més castanyes: les castanyetes castanyoles, el petit instrument de percussió que acompanya certes ballades, alhora que donen nom a sengles peixos (en dos formats: castanyola castanyoleta). Completa la part animal de la família el castanyó, que és com una sípia petita de color, lògicament, marró.

Segurament me’n descuido algun, de significat, perquè els mots comuns i d’ús freqüent, especialment quan es tracta de menjar i de plantes, amb el temps es desdoblen en tants significats i accepcions que resulten inabastables. A mi, però, m’agradaria afegir-ne un per al títol d’aquesta peça. Que digués si fa no fa això: ‘Castanyada: acció de llançar amb força, des del balcó o la porta de casa, grapats de castanyes i panellets a les colles de canalla que, convenientment manipulades pel consumisme, escampen formes de cultures expansives com l’americana a còpia d’eslògans o crits en anglès o altres idiomes amb voluntat hegemònica’.

Què, us fa el pes com a nova incorporació?

TOTES LES NOTÍCIES