L’enèsima sortida de la conselleria d’ensenyament catalana tindrà la virtut, si més no, de familiaritzar-nos amb l’únic derivat existent fins ara del llatinisme currículum, que durant una pila d’anys havia estat mot únic. De fet, ja és una forma abreujada, perquè al principi (diguem que fins a mitjan segle XX) la locució curriculum vitae (sense accent i amb la terminació en vocal doble, com rosa rosae) anava sempre junta. Amb la reducció, cosa perfectament natural i que passa ben sovint (penseu en els “Rolling”, per exemple), el significat originari es va ampliar, perquè curriculum vitae vol dir ‘la carrera de la vida’. No deixa de tenir certa ironia que, en temps de capitalisme cada dia més desfermat, ara parlem de ‘la carrera’ i prou, bo i establint una equivalència inconscient entre feina i vida.
En fi, tornem a lo filològic. L’adjectiu curricular s’ha creat per analogia amb vehicular, que té gairebé un segle i mig d’existència. De fet, el substantiu vehicle (de vehere, ‘portar a sobre, transportar’) sí que n’ha generat uns quants, de derivats, la majoria cultes o de llenguatge especialitzat: advecció, convector, provecte… Els únics dos més o menys del llenguatge corrent són vector (que, tot i això, continua força restringit als àmbits científics) i invectiva. Més modernament s’ha registrat vehiculació, però els diccionaris encara no recullen, per exemple, vehicularització, un substantiu que diria que no trigarà a circular. I si ho faig notar és perquè estic segur que, sempre per analogia, també s’encunyarà l’equivalent curricularització, que tot i ser llarg i de mal dir en veu alta està destinat a triomfar en l’àmbit del burocratès o llengua de l’Administració, un subdialecte fonamentalment escrit.
Més remot veig, en canvi, el verb curricular, que coincidiria en la forma amb l’adjectiu també de la mateixa manera que ha passat amb el seu inspirador. Vehicular com a verb (“Les reclamacions es vehicularan a través de les instàncies oportunes”) no està datat, però no deu tenir més de cinquanta o seixanta anys d’existència. En canvi, “De moment encara no s’han curriculat les noves aportacions, no sé, no sé…; però, ves per on, ara que hi penso, veig més factible el nou verb a partir del substantiu abans esmentat: curricularitzar. “Els especialistes aconsellen curricularitzar matèries fins ara no treballades”. Sí, definitivament, estic segur que el llenguatge administratiu no trigarà gaire a propinar-nos-el. Al capdavall, ni que sigui artificiosament, el camp de l’educació, amb la seva fal·lera renovadora, és un dels àmbits que més aportacions ha fet a la neologia recent.
