Amb Canòlich… ressorgim

Aplec de canòlich
Aplec de Canòlich (Comú Sant Julià | Arxiu)

Celebrar Canòlich, i a més a més aquest any de pandèmia pel Covid-19, és celebrar i reviure la tendresa, l’alegria, la compassió, la presència de Déu en la nostra vida que mai ens deixa quiets, sempre ens motiva i ens carrega d’esperança renovada.

Ni el confinament, ni les desgràcies, ni les penúries aconseguiran apagar la nostra fe i l’amor que Sant Julià de Lòria professa a la Verge de Canòlich. En les majors vicissituds de la vida, sorgeix sempre Ella com a llum dissipadora de tot perill i com a rosada consoladora. Ella sempre segueix protegint al seu poble.

La Verge de Canòlich és custòdia de les nostres arrels i de la nostra identitat, i evita sempre que ens perdem en els camins de la desesperança. Les nostres valls, fortes en la fe enfront de les penúries, mantenen sempre viva la presència de Déu Pare que allibera, enforteix, sana, dóna coratge i és refugi i signe de la nova Pasqua.

Cada vegada que focalitzem la nostra mirada a la Verge de Canòlich tornem a creure en la revolució de la tendresa i de l’afecte, convidats, després d’aquestes setmanes de confinament pel coronavirus, a “sortir de casa” amb responsabilitat, a tenir els ulls i el cor obert als altres, especialment als més vulnerables que necessiten de major suport i comprensió. Malgrat el confinament i carregats de tendresa, alegria i compromís solidari, escoltem a la Verge de Canòlich que novament ens convida a involucrar-nos en la construcció de les nostres Valls d’Andorra.

Amb Canòlich volem ser una Església que surt de casa, que surt dels seus temples, que surt de les seves sagristies i  que serveix per acompanyar la nostra vida i sostenir la nostra esperança. Tots ells són signes d’unitat d’un poble noble i digne. Com la Verge de Canòlich, volem ser una Església que basteix ponts, trenca murs i sembra reconciliació. Com la Verge de Canòlich, volem ser una Església que acompanya totes les situacions de vulnerabilitat, i ens segueix mantenint-nos compromesos amb la vida, amb la cultura i amb la societat.

D’altra banda, l’Aplec és el dia del “SI”, una afirmació positiva de la dona que va viure amb clau efectiva el seu ser, el seu obrar i el seu lliurament incondicional a Déu. Necessitem, d’aquesta festa, per a unir els nostres “sis” al de la Verge de Canòlich, que, sent poca cosa, no va tenir objeccions a obrir-se sense condicions i sense obstacles per tal què Déu fes obres grans en Ella.

Quan estimem a algú busquem fer allò que el fa feliç. Atès que Déu ens estima de veritat, la seva voluntat és que descobrim no una felicitat superficial, sinó la vida en plenitud amb profunda felicitat que consisteix en arribar a ser nosaltres mateixos, coherents i autèntics.

Entre tots farem realitat el gran projecte de Déu per a la humanitat. Déu ens ha creat perquè siguem realment feliços. Els pares que estimen de debò als seus fills, tenen grans expectatives respecte d’ells i fan tot el que poden per tal que ells desenvolupin lliurement totes aquestes capacitats, i així es converteixin en adults amb coratge per estimar i servir el proïsme amb profunditat.

Tots junts, servint i fent renéixer les nostres virtuts i arrels, farem realitat els nostres grans somnis que cada any ens porta l’Aplec de Canòlich.

Mn. Pepe Chisvert, rector

TOTES LES NOTÍCIES