LA LLUFA
El dia dels Sants Innocents, en un moment de distracció, et penjaven a l’esquena una silueta llisa de ninot de paper. En alguns llocs encara es fa ara.
“LA MÀQUINA DE QUADRAR BALANÇOS”
La plantilla dels bancs d’Andorra, a l’última persona que s’hi havia incorporat, li feien portar d’un banc a l’altre, la “màquina de quadrar balanços” que no era altra cosa que una caixa de cartró precintada, plena de pedres.
EL TERRÒS DE SUCRE
El terròs de sucre, embolcallat com els del bar, era un article de broma que es podia comprar a una botiga especialitzada de la Seu d’Urgell. El nucli del terròs contenia, en mida minúscula, un tap de suro pla i rodó, del qual penjava un fil, a l’extrem del qual hi havia penjat un peix de plom. Ja us podeu imaginar quin era el resultat de la innocentada.
ELS AUTOADHESIUS
Els autoadhesius transparents. Uns simulaven un tret a la carrosseria i uns altres als vidres del cotxe.
EL PETARD
El petard era de la mida del cap d’un llumí, es a dir, de molt escassa potència i gran efecte visual i sonor. Introduït a la cigarreta o al cigar, en encendre’ls s’obrien com una trompeta. S’utilitzava en aquelles persones que fumaven de gorra dels paquets de tabac dels altres. Amb vapor, calia obrir el paquet per la part inferior, posar petards a totes les cigarretes, introduir-les de nou i enganxar la cel·lofana.
LA TIFA
Una tifa feta amb guix, que semblava real, es col·locava en el lloc més inversemblant causant indignació.
LA VACA
Una manxa rodona, de butxaca, tipus acordió, article gratuït, publicitat d’una marca de productes làctics, en contraure’s reproduïa el so d’una vaca. S’utilitzava en ambients formals produint gran estupefacció, en no saber d’on provenia el so, car era accionat des de la butxaca.
ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Els mitjans de comunicació, el dia dels Sants Innocents donaven una noticia falsa que era fàcil de detectar, entre tantes altres que no ho eren. Malauradament ara passa a la inversa.
EL MOLINET
El molinet constava d’un cartró de 10×10 cm d’alt, en forma d’“Y”. Entre els extrems superiors, en una osca a cada un d’ells, es col·locava una goma elàstica de 5 cm de circumferència. Equidistant de les puntes superiors, entre les dues gomes, es col·locava mig dit de cartró, es feia girar per a recargolar-lo, aguantant per a que no es descargolés. En mig de dues cartolines de la mida del sobre que feien servir, posaven el molinet, introduïen tot en un sobre tancat o obert. Tancat si es volia adreçar a una persona o obert si es volia deixar a l’abast de curiosos. El resultat era inofensiu, però sorollós, car en treure el contingut es disparava el molinet.