En els darrers anys, l’ús massiu dels telèfons mòbils i l’accés fàcil a les xarxes socials han donat lloc a fenòmens controvertits i preocupants. Un d’aquests és el happy slapping, una pràctica que implica actes de violència gravats amb la intenció de compartir-los públicament. I és que el happy slapping —que es podria traduir lliurement com “bufetada feliç”— consisteix a agredir una persona, sovint sense cap motiu aparent, mentre un altre individu grava l’atac amb el mòbil. Aquest enregistrament es difon després a través de plataformes socials, amb l’objectiu de divertir o guanyar notorietat a costa del patiment de la víctima.
Els actes poden anar des d’una bufetada o una empenta fins a agressions més greus. Molts cops, les víctimes són triades a l’atzar, i l’atac es produeix de manera sobtada per a provocar una reacció genuïna de sorpresa i dolor. Aquesta reacció és precisament el que busquen els autors per a obtenir un vídeo “impactant”.
El fenomen va començar al Regne Unit a principis dels anys 2000, però ràpidament es va estendre a altres països europeus. Amb l’arribada de les plataformes com YouTube, TikTok o Instagram, aquests vídeos s’han fet més fàcils de difondre, cosa que ha contribuït a la propagació de la pràctica entre adolescents i joves.
Des del punt de vista legal, enregistrar i difondre actes violents pot comportar càrrecs penals greus. Tant els agressors com els qui enregistren o difonen el vídeo poden ser acusats d’agressió, assetjament o, fins i tot, complicitat.
Les escoles, famílies i institucions tenen un paper clau a l’hora d’educar sobre les conseqüències d’aquest tipus de comportaments. Cal fomentar l’empatia, el respecte i un ús responsable de les tecnologies. Al mateix temps, és essencial que els joves entenguin que la recerca de popularitat a les xarxes socials no pot justificar cap acte de violència.