Tots hem fet una cosa que desitgem i que ningú, mai, arribi a saber. Encara que algun fet aïllat a la nostra vida no ens defineix ni encasella, la vergonya, com tantes emocions, apareix per a protegir-nos. I, per tant, la vergonya també té la seva part positiva. A les dosis justes ens ajuda a desenvolupar el nostre sentit de responsabilitat envers nosaltres mateixos i envers els altres.
Ens diu que això que vam fer està malament i ens indica el camí que cal seguir, no tornar a fer això que no ens sembla correcte. Però, quan la sensació de vergonya és freqüent, ens limita moltíssim. I és que se sent vergonya perquè es viu amb la por que els altres descobreixin les debilitats. Moltes vegades també, aquesta emoció es pot viure amb molta pena, angoixa. Quan això passa, la persona se sent perduda i sent pena per si mateixa perquè considera que és molt pitjor que els altres.
Quan aquests sentiments s’apoderen de nosaltres, ens tornem covards i ens amaguem. Sentim que no som dignes i que les nostres opinions no aportaran res a la resta de persones. Per això, decidim amagar-nos i no participar a la societat. A més, no només tenim por de mostrar-nos davant de la resta, sinó que també tenim por de mostrar-nos a nosaltres mateixos com som, per la qual cosa decidim amagar-nos també de nosaltres.
Diuen que viure obsessionat amb què pensaran els altres, de nosaltres, pot fer que no gaudeixis de la vida i que visquem immersos en un mar de sentiments negatius. També es diu que la vergonya patològica es pot convertir en un bucle desagradable. Penses que no agradaràs a la resta de les persones. La vergonya és natural i la pot sentir tothom. No tingueu por, doncs, de sentir vergonya.
Accepta-ho com una cosa que li pot passar a tothom. Si la vergonya et limita i fa que no puguis exercir les teves activitats del dia a dia amb normalitat demana ajuda. Jo, personalment, més d’una vegada ho he fet, i per això no em sento pitjor, m’he sentit molt alleujada.
