A Organyà travessem la carretera de Lleida per anar a la plaça de les Homilies. Tot és molt a prop. Hi som en menys d’un minut. Aquesta és la tercera parada en els CAMINS DE LES HOMILIES D’ORGANYÀ. Hi veurem, de seguida, l’oficina de turisme, seu de l’exposició permament de les famoses homilies d’Organyà. Les veurem en facsímil, perquè els originals són a la Biblioteca de Catalunya. Hi hem d’entrar!
Dos textos ens donen la benvinguda: un poema breu de Josep Espunyes i Esteve (1942) i un text de Josep Pla (1897-1981), tots dos sobre la vila d’Organyà i, inevitablement, de les seves homilies.
Vila d’Organyà,
en marc d’aigua i clos galà…
Renom, de vells dies,
t’han donat lo bestiar,
lo plec de les Homilies.
Josep Espunyes
Organyà és una vellíssima i important població d’un caràcter enorme. La seva església parroquial, de tres naus, amb àbsida central i una façana marcada pels segles, conserva a l’exterior la seva primitiva estructura; no podem dir el mateix de l’interior. Per l’aparell dels seus murs delata el període més opulent de l’art romànic primitiu, i, si fos possible de veure Santa Maria d’Organyà en la seva integritat, seria l’exemplar de més interès arqueològic de la comarca. Organyà té, a més, la veneració general per haver-s’hi conservat a la sagristia la joia literària de les Homilies, considerada durant molts anys el text més antic en català. És un manuscrit mutilat consistent en vuit fulls de pergamins de petit format. El document, descobert el setembre de 1904 per l’investigador Joaquim Miret i Sans, ha fet que Organyà tingui en el món de l’erudició un renom universal.
Josep Pla
Les homilies són un petit quadern de vuit fulls de pergamí (de 175 x 120/125 mil·límetres) que conté el text de sis sermons corresponents al període quaresmal. No té títol, tot és fragmentari. Tan bon punt Miret i Sans el va descobrir, el va transcriure i el va publicar, i també va fer les gestions perquè la Junta de Museus de Barcelona adquirís el document. Més tard, el 1913, les homilies van passar a la Biblioteca de Catalunya.
Els vuit fulls és l’únic que queda d’un manuscrit que devia ser més llarg. La lletra del manuscrit és d’una sola mà, probablement d’algun copista d’Organyà no identificat. Tècnicament, el tipus de lletra amb què estan escrites les homilies s’anomena «escriptura postcarolíngia amb influència de l’escriptura pregòtica».
Llegim, també ara, un petit fragment de les homilies:
Per qé él s’aproxmave a la passió qe devie rede[bre] en Jherusalem -tot per zo qe·ls falses judeus no l’anasen cercar en altra terra- ja veng él en les ciutatz qi són en riba de mar, qi són molt fortz, sí qe·ls fils d’Isrel anc no les pogren pendre per forza. Aicestas .II.as ciutatz apela om per so·nom la una Tirus e l’altra Sidon.
Havent sortit, a la mateixa plaça de les Homilies hi descobrirem el monòlit de les homilies d’Organyà. Es va inaugurar el 24 d’octubre del 2015.
Damunt d’una base rodona, de ferro, de 140 centímetres, s’alça un llibre mig obert (105 centímetres) i, entre les pàgines, un punt de llibre (de ferro!) que conté la inscripció «Homilies d’Organyà. El text literari més antic en català (segles XII-XIII)». El monòlit és obra de l’artista manresà Ramon Maria Jounou i Llanas. Aquest és el primer monòlit dels CAMINS DEL CATALÀ.
CURIOSITATS
- L’oficina de turisme d’Organyà obre els caps de setmana. N’és la responsable Miriam Carrera, que us explicarà amb gran amabilitat tot el que us interessi de les homilies i d’Organyà. Una de les vitrines mostra el document que certifica per quin preu es van vendre les homilies: 85 pessetes en va pagar la Junta Municipal de Museus i Belles Arts, segons l’acord pres en la sessió del 15 de febrer de 1907.
- El mateix dia que es va inaugurar el monòlit de les Homilies d’Organyà es va poder sentir, a la col·legiata de Santa Maria, la cantata de les homilies d’Organyà, obra del compositor Albert Carbonell. Aquesta peça es va estrenar el 2004 al Palau de la Música Catalana, amb l’Orfeó Català, sota la direcció de Josep Vila.
- A Internet trobareu l’auca de les homilies d’Organyà , escrita per Joan Vilamala i il·lustrada per Àngels Carbonell. La primera quarteta comença així: «¿Sabies que dels vells textos / que tenim en català, / de tots, el més emblemàtic, / són els sermons d’Organyà?»
David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya