El director i compositor Xavier Pagès-Corella (Sant Pere de Ribes, 1971) va tancar l’any amb l’estrena d’una nadala per a cor i orquestra a la Sagrada Família (Barcelona) i el començava amb l’estrena d’una obra només per a violí. És un dels contrastos que més li agraden de la seva feina, la composició, que hi dedica tant temps com pot, sobretot les vacances de les classes al Conservatori del Liceu.

Precisament durant el passat Nadal ens va fer un forat per a respondre les preguntes de Fulls d’Enginyeria. I és que a banda de músic, Pagès-Corella és enginyer industrial per l’ETSEIB, una formació que l’ha ajudat a afinar alguns aspectes. Va acabar la carrera i, fins i tot, va fer el projecte – sobre un sistema per a afinar pianos- malgrat saber ja que es volia dedicar a la música. Ara es considera un privilegiat per poder-se dedicar a la música i, a més, a la música contemporània a Catalunya.

Estrena a la Sagrada Família, una bona manera d’acabar l’any?
Sí, ha estat un final d’any intens. Tot va començar amb un encàrrec del mes de juny al qual he dedicat tot l’estiu i que ha culminat amb aquest concert. En aquests projectes, el públic només veu el resultat final, però, al darrera sol haver-hi un procés molt llarg i que requereix molt d’esforç.

I com es presenta el 2023, que pel que publiques a les xarxes, continues amb molts encàrrecs?
Sortosament, sí. El mes d’abril estrenaré una obra per a violí sol al cicle de l’Associació Joan Manén i també una obra per a dos pianos a Yecla amb el Syntagma Piano Duo. A part d’això tinc en marxa un projecte d’espectacle infantil amb guió del Joan Duran i altres projectes que encara no puc explicar. També tinc projectes de direcció, com el concert monogràfic de la Sofia Gubaidulina a l’Auditori de Barcelona amb el Barcelona Modern Ensemble. M’agrada la meva feina pels contrastos que té. Un dia estreno una obra per a cor i orquestra a la Sagrada Família i un altre una per a violí sol en una sala petita. Un dia estic dirigint un concert i un altre estic assegut entre el públic per a escoltar una estrena. No és bonic?

Com és el dia a dia d’un compositor?
El dia a dia?! És complicat. Com a compositor necessito molt de temps pel davant i establir una rutina. És el que faig per vacances: em llevo, esmorzo, em dutxo, pujo a l’estudi i em poso a compondre. Només paro per dinar, descansar de tant en tant i sopar. Tot el dia és això, no t’atures, estàs en marxa constantment. I és que quan estàs immers en el procés creatiu, el cap et dona voltes tot el dia. Fins i tot quan vas a dormir, el cervell segueix treballant. És com estar en un núvol. Però això no és possible tot l’any. Normalment, has d’anar intercalant aquest estat creatiu amb la resta: les classes al Conservatori, els concerts, etc. L’activitat de director, en canvi, és molt més “on” i “off”. Estudies les partitures a casa i surts per a assajar-les. És una feina més semblant a les ocupacions convencionals.

És fàcil dedicar-se a la música clàssica contemporània a Catalunya?
Fàcil no és. De totes maneres, em considero un privilegiat perquè puc viure del que més m’agrada: compondre i dirigir. També és molt gratificant la tasca pedagògica que faig al Conservatori Superior del Liceu ja que puc transmetre als joves estudiants el que m’ha costat molts anys assimilar, i a més, compartir la meva experiència més immediata.

Així et deus trobar alumnes a la vida professional, també?
Sí que te’n trobes, sobretot en l’àmbit de la música clàssica, però en música contemporània és més difícil perquè és molt especialitzada i requereix un procés d’aprenentatge més llarg. De fet, costa trobar intèrprets professionals que puguin tocar segons quines partitures contemporànies perquè solen ser peces poc convencionals: hi ha vegades que no hi ha ni notes a la partitura!

Als més puristes no els agrada això, no?
Són dos mons a part. Fer aquest salt d’un món a l’altre no és fàcil. Sobretot calen moltes ganes i que t’agradi i molt, però també cal especialització i coneixement del repertori. En el nostre grup, el Barcelona Modern Ensemble, tenim alguns músics que venen de fora perquè pel repertori que toquem ens és difícil trobar músics d’aquí.

En clàssica no hi ha problema?
No, perquè hi ha molts més músics que s’hi dediquen i els sistemes educatius estan més aviat pensats per a la clàssica que no pas per a la contemporània. A més, en el cas de la contemporània, no hi ha tants músics a qui els agradi i, això, fa que sigui més difícil trobar intèrprets que s’especialitzin i s’hi vulguin dedicar.

Tu ja et trobes estudiants que tenen clara la vocació per la música, però com veus els estudis de música al país?
Han millorat molt, sobretot pel que fa a infraestructures i recursos. Hi ha joves intèrprets molt ben preparats però, en general, estem en un context molt més difós que abans. Crec que hi ha més distraccions i a la gent jove els costa centrar-se en el que realment és important. La música necessita molta dedicació i és molt difícil trobar nens que vulguin dedicar-hi moltes hores al dia. Certament, hi ha més escoles, més orquestres, més possibilitats d’accedir a la cultura… però segurament estem perdent molt talent perquè l’entorn social hi va en contra.

I què s’hauria de fer?
No sé quina és la solució, però la situació és delicada. Crec que, sortosament, els estudiants que realment valen acaben posant la banya en el que els agrada i se n’acaben sortint molt bé. Però és una pena, perquè el nivell cultural general també és important i és el que fa que s’acabin omplint les sales de concerts de públic De què serveix estudiar tants anys una carrera tant difícil i tenir tants bons músics si després no hi ha ningú que vagi als concerts?

Per això fas els fils divulgadors a Twitter?
Sí, és una de les coses que em fa il·lusió fer. Incentivar la curiositat, motivar que la gent s’interessi pel que fem en el sector i, de pas, per la meva activitat. Penso que tots en sortim beneficiats, i la gent respon! Quan comparteixes coneixement d’una forma propera i pràctica, veus que les coses interessen. 

Fa uns dies en vas fer un sobre intel·ligència artificial. Quin paper ha de tenir en els creadors?
En general, el món artístic sol ser bastant reticent amb les noves tecnologies, però moltes vegades s’oblida que un llapis o la impremta, també van ser avanços tecnològics que en el seu moment també devien tenir els seus detractors. El més important és aprendre a utilitzar la tecnologia que tens a l’abast de tal manera que t’ajudi a obtenir el millor resultat artístic possible. Podríem dir que la IA t’estalvia feina però no te l’ha de fer.

Sempre es planteja que la tecnologia pren llocs de feina, t’imagines un director d’orquestra que sigui un robot?
No crec, almenys en un futur proper. A mig termini, un robot potser podria arribar a imitar els gestos d’una persona i, fins i tot, amb l’ajuda de l’IA es podria fer que pogués dirigir com un director determinat. Però on és aquí la creativitat? La pràctica de la direcció va molt més enllà que la simple imitació.

A banda de músic, ets enginyer. Com vas poder combinar aquestes dues carreres?
No ho sé. Ho vaig fer i ja està. Els estudis d’enginyeria els vaig cursar amb els cinc anys que tocaven i els vaig treure força bé. Era bon estudiant. Al principi tenia moltes ganes d’estudiar la carrera i el primer curs em va anar bé. Quan vaig veure que tenia l’enginyeria sota control, vaig decidir dedicar més hores a la música, que l’havia deixat una mica de banda, sobretot el piano. Els estudis de direcció i composició ja els vaig fer amb l’enginyeria acabada.

Quan vas saber a què et volies dedicar?
A mitja carrera ja vaig veure clarament que em volia dedicar a la música, però vaig decidir acabar-la amb la intenció de deixar el projecte final de carrera sense fer. Aleshores em van trucar del Departament de Mecànica de Vibracions, dient-me que tenien un projecte ideal per a mi, que tractava sobre l’afinació de pianos assistida per ordinador aplicant el mètode de la matriu pseudoinversa. Finalment, em vaig decidir a fer-lo i m’hi vaig posar de ple durant tot l’estiu, just abans de començar els estudis de direcció i composició. Ja et pots imaginar quin estiu vaig passar per a poder-lo acabar a temps!

Què t’ha aportat l’enginyeria?
El que més m’ha aportat és la capacitat de treballar, organitzar-me i també una forma metòdica d’afrontar els problemes. També m’ha ajudat a utilitzar la tecnologia d’una manera més natural i amb certa facilitat.

Hi ha molta tècnica en la direcció?
Encara que sembli mentida, n’hi ha força. Els coneixements de física, en particular de cinemàtica i dinàmica, m’han estat molt útils per a millorar la meva tècnica de direcció. De fet, sobretot durant els primers anys de professió, vaig realitzar un estudi sistemàtic, teòric i pràctic del moviment del director del qual en vaig treure molt partit. Processava les imatges amb ordinador i en treia tots els paràmetres del moviment que després analitzava amb ordinador i en realitzava simulacions.

I d’altres coneixements?
Tant per a un compositor com per a un director és molt important tenir coneixements d’acústica: les propietats del so, els modes de vibració dels instruments, com interactuen entre ells i amb l’espai en què es troben, etc. També m’ha estat útil per a comprendre l’essència matemàtica de conceptes tant importants com els intervals, la dissonància, les proporcions formals, etc. De fet, ara estic treballant en un llibre sobre tots aquets conceptes, i la formació com a enginyer m’està ajudant molt.

Per Elisenda Rosanas / AMIC – FullsEnginyeria