Per a satisfer la meva curiositat, fa un parell de dies, vaig demanar a la intel·ligència artificial un elogi a les dones. En pocs segons el vaig tenir davant meu. He de dir que el text em va sorprendre agradablement, tota una proesa per la meva part, escèptic com soc, sobre les esperances dipositades en aquesta fabulosa eina. Aqui el teniu, per a que el pogueu valorar:
«Les dones són arrels i ales alhora. Són força silenciosa que sosté el món i vent valent que empeny cap endavant. Amb una mirada capaç de comprendre allò que no es diu i unes mans que construeixen futur, transformen el quotidià en extraordinari. Han sabut resistir, crear i estimar, fins i tot quan el camí era costarut, convertint l’adversitat en saviesa. Les dones aporten sensibilitat, determinació, tendresa i coratge. Han estat veus que s’alcen quan cal, però també silencis plens de significat. Mestres, cuidadores, científiques, artistes, líders i somniadores: en cada paper hi deixen empremta. Celebrar les dones és reconèixer la seva diversitat, la seva llibertat i el seu dret a ser qui vulguin ser. Perquè en la seva força hi ha futur i en la seva lluita esperança».
Com a hàbil en la dolenteria que soc, a continuació li vaig demanar a la intel·ligència artificial un crítica a les dones, sense especificar -a posta- el tipus. Em va respondre que si cercava una crítica constructiva o una reflexió social, cap problema, m’ho faria de la mida i forma que volgués, però si allò que jo volia era un text despectiu o atac directe a les dones, es negava a facilitar-me’l. Em va calar. Em va colar un gol en plena esquadra de la porteria. Ja no vaig tenir esma per a demanar res més.