Solitud en temps de coronavirus

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Com a éssers humans, no estem dissenyats per estar sols. Som creats per necessitar contacte, de manera que trobar formes de connectar-nos amb les persones, fins i tot si no s’està connectant físicament amb elles, és realment important.

I pel que fa a les coses donen un gir inesperat com la pandèmia pel coronavirus tendeix a sentir-se aclaparat, desconcertat, sense saber ben bé què fer. Tot l’inesperat sempre produeix un gran impacte.

Davant la situació d’aïllament cada persona reaccionarà d’acord a la fortalesa del seu aparell psíquic, que determinarà com afronta les situacions d’estrès, soledat, angoixa o incertesa.
Mentre que la solitud és la sensació subjectiva de tenir menys afecte i proximitat del que desitja en l’àmbit íntim o de relacions, l’aïllament social és la situació objectiva de comptar amb mínims contactes amb altres persones.

La solitud de la gent gran s’aguditza en aquests dies de virus amb corona i necessiten de la nostra compressió, de la nostra ajuda.

Solitud en temps de coronavirus, la soledat més solitària és aquella que es viu quan la societat ens dona l’esquena. Són temps d’histèria col·lectiva i tan perduts en ella caminem que se’ns oblida mirar a la part més feble de la cadena, la nostra gent gran. Aquells i aquelles que un dia ens van donar la vida i necessiten de la nostra atenció, de les nostres cures, de la nostra comprensió i afecte més que mai.

Una persona amb sentiments de solitud i ansietat pot veure limitada la seva capacitat per dormir, generar més irritabilitat i alteració dels estats d’ànim. A més, també pot tenir sentiments molt negatius sobre si mateix o desenvolupar una depressió. Com podem donar suport a la nostra gent gran?

Persones invisibles abandonades darrera de portes a les que ja ningú pica i avui agrairien que ens apropéssim a preguntar què tal es troben, si necessiten alguna cosa, si en alguna cosa el podem ajudar.

Hi ha gent que viu bé amb el seu aïllament, llegeix, té accés a la televisió, fa activitat física, es connecta amb la seva família, és important estar vinculat a un altre. Evitar que l’aïllament es transformi en un problema major. Crido als amics i familiars de la gent gran a estar atents, una trucada pot fer la diferència que una persona entri en un estat més crític de sentir-se sol, amb angoixa i temors

Em poso al seu lloc i no puc deixar de pensar que la soledat de la gent gran, potser demà sigui la meva pròpia soledat, la teva pròpia solitud.

Mentre que la solitud és la sensació subjectiva de tenir menys afecte i proximitat del que desitja en l’àmbit íntim o de relacions, l’aïllament social és la situació objectiva de comptar amb mínims contactes amb altres persones.

TOTES LES NOTÍCIES