Rebeca García: “La pandèmia ha evidenciat la desigualtat infantil als barris vulnerables”


Segons l’Índex de Vulnerabilitat Urbana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), Cornellà de Llobregat és, només precedida per Santa Coloma de Gramenet (51%), la segona ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb més percentatge de població (28,2%) amb vulnerabilitat extrema. En aquest context, el barri cornellanenc de Sant Ildefons és el que té una taxa d’atur més elevada (28,2%) i un dels tres de la ciutat amb més població (15,9%) amb rendes baixes. Aquests indicadors expliquen per què l’any 2014 l’ONG Ajuda en Acció va centrar la seva atenció en 1.900 infants i joves de nou centres educatius de Sant Ildefons, la majoria de màxima complexitat. Ho va fer a través del programa ‘Aquí També’ –el qual va rebre el passat 2020 el recolzament econòmic de la Fundació “la Caixa”-, que té com a objectiu “promoure la igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu a partir de la cobertura de les necessitats bàsiques de les famílies i la facilitació de l’accés a recursos per part de l’alumnat”, explica Rebeca García (Barcelona, 1983), tècnica de projectes d’acció social d’Ajuda en Acció, que parla des de la seu d’una de les entitats col·laboradores de l’ONG a Sant Ildefons, la Peña Cultural Recreativa Dominó.

Per què van decidir centrar el projecte ‘Aquí També’ concretament al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat?
Perquè a Sant Ildefons hi ha un alt percentatge de població en risc d’exclusió social; de fet, la majoria dels centres amb què col·laborem són de màxima complexitat. Ajuda en Acció treballa de manera molt coordinada amb cada centre en la detecció de les seves necessitats reals i en el disseny de propostes que responguin a la seva situació.

A través de quines accions específiques fan aquesta tasca?
Des del 2014, quan vam començar a Sant Ildefons, les accions que desenvolupem es vertebren a través de tres línies d’actuació: hàbits de vida saludable i lluita contra la malnutrició; promoció de la igualtat d’oportunitats al sistema educatiu; i promoció de la participació de les famílies a les seves comunitats.

En el marc del projecte ‘Aquí També’, les principals activitats que ara estem desenvolupant estan vinculades a la promoció d’oportunitats a l’àmbit educatiu, sobretot a través de la cobertura de necessitats bàsiques, facilitant que l’alumnat pugui accedir a material escolar i llibres de text. Una altra línia són els tallers d’hàbits de vida saludable amb l’objectiu que els nens puguin treballar hàbits d’alimentació sana i salut psicoafectiva i emocional. I, a més, el projecte se centra molt a contribuir a què els centres educatius puguin desenvolupar activitats extraescolars, com per exemple natació i futbol femení, a més de la promoció d’activitats com sortides o excursions.

A Sant Ildefons estem a nou centres: dos de Secundària, sis de Primària i Infantil i un d’Educació Especial. Per exemple, treballem a l’Institut Neus Català, el Maria Aurèlia Capmany, el Centre d’Educació Especial és el Virolai o les escoles Abat Oliva i Jacint Verdaguer.

L’any 2020 van ser seleccionats per la Fundació “la Caixa” amb una assignació de 32.000 € en el marc de la convocatòria ‘Lluita contra la pobresa infantil’. A què han anat destinats aquests recursos?
Doncs s’han destinat a donar suport en tallers vinculats al treball dels hàbits de vida saludable: per una banda, a treballar l’alimentació sana, vida activa i l’atenció psicoemocional dels joves que hi participen; i, per altra banda, a donar suport a què els centres puguin organitzar activitats esportives, com la natació i el futbol femení.

També els hem dedicat a donar suport perquè els centres puguin organitzar sortides i excursions com a activitats d’oci de qualitat a les quals puguin accedir tots els nens participants. A més, clar, del treball en termes d’inclusió educativa: garantir que tots els nens i adolescents puguin accedir al material necessari per poder continuar els seus processos formatius.

A quina conclusió sobre la lluita contra la pobresa infantil han arribat després de més de set anys d’experiència del projecte?
La conclusió és que s’ha de treballar molt per coordinar una resposta conjunta amb l’Administració pública: sense el compromís de les administracions, la feina que es fa des de les ONGs, associacions, entitats i agents del territori és una feina que queda curta. Necessitem la seva implicació i compromís per donar respostes reals a les situacions de desigualtat que es generen en els contextos socials i educatius.

En comparativa a l’experiència dels darrers anys, quin efecte ha tingut la pandèmia de la Covid-19 en la vulnerabilitat infantil dels centres on treballen?
Quan es va generar tota aquesta situació, quan es va declarar l’estat d’alarma i es van tancar els centres educatius, es va veure d’una manera molt evident i molt clara que hi havia una gran desigualtat entre els nens i adolescents dels barris vulnerables a nivell territorial. Com a Ajuda en Acció ens vam centrar a donar resposta a dues necessitats principals que es van fer molt evidents; dues necessitats que ja existien però que amb la pandèmia es van visibilitzar i agreujar: per una banda, les famílies no podien fer front a la cobertura de les seves necessitats bàsiques com la compra d’aliments o de productes higiènicosanitàris; i, per altra banda, el tancament de centres va provocar que els nens haguessin de continuar els seus processos formatius a distància, cosa que va evidenciar que no hi havia la infraestructura perquè ho poguessin fer: les famílies en molts casos no disposaven dels recursos perquè els nens i adolescents duguessin a terme els seus processos educatius.

Llavors, com a Ajuda en Acció, vam voler donar resposta en la mesura del possible a aquesta situació i vam col·laborar amb els centres facilitant per una banda ‘targetes moneder’ perquè poguessin comprar productes de primera necessitat, alimentació i farmacèutics; i, després, dotant de connectivitat i dispositius perquè els joves i els nens poguessin continuar els seus processos formatius de manera no presencial.

A partir de la seva experiència en l’àmbit de la vulnerabilitat infantil, què proposen per a resoldre aquestes mancances encara existents?
Nosaltres apostem per la innovació educativa posant el focus en la innovació tecnològica. S’ha fet molt evident, entre d’altres necessitats, que necessitem això: que els centres tinguin plans de digitalització, però no només en termes de plans de transformació digital, sinó sobretot de recursos i eines per poder portar a terme aquests plans. Parlo tant de dispositius com formació, competències i accés equitatiu de les famílies al material educatiu. L’escletxa digital s’ha fet molt evident aquest any, i això s’ha de treballar.

 

Text: Manuel Arenas / Clack | Vídeo: Marina Rodríguez / Clack

TOTES LES NOTÍCIES