Els biocombustibles són combustibles obtinguts a partir de matèria orgànica, com ara plantes, cereals, olis vegetals o residus orgànics. Els més coneguts són el bioetanol, que es barreja amb la gasolina, i el biodièsel, que es pot utilitzar en motors dièsel. En els darrers anys, els biocombustibles s’han presentat com una alternativa més sostenible als combustibles fòssils tradicionals. Però, fins a quin punt són realment ecològics?
Un dels principals avantatges és que provenen de fonts renovables, a diferència del petroli. A més, en teoria, el CO₂ que emeten en cremar-se és similar al que les plantes han absorbit durant el seu creixement, fet que pot reduir l’impacte sobre el canvi climàtic.
També poden ajudar a reduir la dependència energètica de països productors de petroli i afavorir l’economia local, especialment en zones rurals. Tot i aquests avantatges, els biocombustibles no són sempre tan ecològics com semblen. El cultiu intensiu de plantes per a produir combustible pot provocar desforestació, pèrdua de biodiversitat i un elevat consum d’aigua.
A més, quan s’utilitzen cultius alimentaris com el blat de moro o la soja, es genera un conflicte amb la producció d’aliments, ja que es destinen terres agrícoles a fer combustible en lloc de menjar. Un altre aspecte important és el procés de producció. Si per a cultivar, transportar i transformar la matèria primera s’utilitzen molts combustibles fòssils, el benefici ambiental es redueix considerablement. Per això, no tots els biocombustibles tenen el mateix impacte ecològic.