A Alemanya, una llei que va entrar en vigor l’1 de gener de 1995, cobreix totes les formes de pèrdua d’autonomia personal, independentment de l’edat. El text de dita llei fou reformat el juliol de 2008, sense experimentar canvis substancials que afectessin els principis bàsics del text legal. Les prestacions foren aleshores revaloritzades. En contrapartida, les cotitzacions socials, gràcies a les quals el dispositiu és finançat, foren augmentades. Obligatòria, l’assegurança de la dependència està adossada a la branca malaltia de la seguretat social alemanya: tota persona afiliada al règim d’assegurança malaltia oficial o a una asseguradora privada està automàticament afiliada a la caixa de la dependència, agregada al règim oficial d’assegurança malaltia.
Existeixen tres nivells de dependència en funció dels quals les prestacions són atorgades. L’atorgament de les prestacions és independent del recursos econòmics de l’interessat. El finançament està cobert per les cotitzacions socials, entre empleats i patrons, a raó d’un 1’95% del salari. Els jubilats participen al finançament amb una cotització igual a 1’95% de l’import de la pensio que perceben.
Les dades demogràfiques d’Andorra, extretes del Departament d’Estadística, mostren que actualment 3.441 persones tenen més de 80 anys. En aquesta franja d’edat, el nombre de persones afectades de dependència supera el 50%, ço que vol dir que 1.720 persones, en major o menor grau pateixen dependència. A mesura que baixem de franja d’edat el percentatge naturalment disminueix.
Em demano si a Andorra es podria bastir un sistema igual, semblant o diferent que complís la mateixa funció.