Primers lectors: El dia dels trífids

portada-el-dia-dels-trifids

Escriptor/a: WYNDHAM, John.
Traducció: Ramon Folch i Camarasa.
Editorial: L’Altra Editorial.

L’any 1951 John Wyndham publicava una novel·la que, amb el títol El dia dels trífids l’Altra Tribu (Barcelona, 2019)–, ara s’ha recuperat d’un injust oblit, on ens explica la història següent: «En Bill Masen és en un hospital de Londres amb el cap embenat i es perd la pluja de meteorits més espectacular que s’hagi pogut veure mai. Però quan finalment es treu les benes dels ulls, l’endemà al matí, es troba que un estrany silenci plana sobre la ciutat i als carrers només hi ha persones cegues que volten, desorientades, i fugen dels trífids, unes plantes grotesques i perilloses de més de dos metres d’alçada. Aviat es toparà amb la Josella, una altra afortunada que també ha conservat la vista, i junts miraran de sobreviure, conscients que el món que coneixien no fa ni vint-i-quatre hores ha desaparegut per sempre.» Restem, doncs, enganxats a una història que, a imatge i semblança de la famosa La guerra dels mons que Herbert George Wells publicà el 1898, ens planteja un futur en un món que s’ha de reinventar, que ha de trobar noves normes i regles ja que les velles ja no serveixen. És a dir, John Wyndham ens porta a un món on tirem el barret al foc, fem foc nou i tornem a començar.

Diuen alguns que Manuel de Pedrolo es va inspirar en aquesta obra per fer el seu Mecanoscrit del segon origen (Ed 62. 1974). Sigui veritat o no, aquesta literatura fantàstica, d’una manera o altra, porta implícita una bona dosi de crítica social.

Per a tots aquells que no heu passat pel món dels trífids, feu-hi parada. De ben segur que hi trobareu un cert regust de Lovecraft, amb les arrels forjades sobre Defoe i el seu Robinson, i plantejaments de convivència que us portaran a recuperar els principis de l’anarquisme o del feudalisme. Deixeu-vos emportar pel Bill, de ben segur que a partir d’ara us mirareu amb uns altres ulls aquell preciós gerani que teniu al balcó. I si només en voleu un tast, res millor que passar per can Pere Calders i gaudir del seu preciós i precís conte «Hedera Helix».

 

Per Joan Portell. Clijcat / Faristol